VIATGE A:
SARAGOSSA, SÒRIA, LOGROÑO, BURGOS, LLEÓ I ASTORGA
SARAGOSSA
Hem seleccionat una llista de llocs que no pots deixar de visitar a
Saragossa. Descobreix els llocs més interessants des de la Basílica del Pilar
fins a la zona Expo.
El Pilar
Temple barroc i un dels centres de peregrinació més importants de l'orbe
catòlic. És també un centre artístic de primer ordre que reuneix obres de gran
valor de diferents èpoques. Destaquen el Retaule Major del segle XVI realitzat
per Damián Forment, el Cor Major, el Òrgan, i la Santa Capella (dissenyada per
l'arquitecte Ventura Rodríguez), obra mestra de l'art dieciochesco que alberga
l'imatge de la Verge del Pilar del s XV, sobre la columna. Els frescs de la
volta del Coreto i la cúpula Regina martyrum van ser pintats per Goya.
La Seu
Construïda sobre la mesquita major de l'antiga ciutat musulmana, les restes
més antigues són els conservats a la zona de la capçalera romànica que data del
segle XII. Eclèctic conjunt d'estils, que combina des del Romànic fins al
Neoclàssic. En l'exterior destaca el mur de la Capella parroquial de San Miguel
arcàngel, obra mestra del mudèjar saragossà, i a l'interior el retaule major
gòtic, realitzat en alabastre policrom. El Museu de Tapissos exposa una
extraordinària col·lecció de tapissos flamencs del Cabildo Metropolità.
La Aljaferia
És
un dels monuments més importants de l'arquitectura Hispà - musulmana del segle
XI. Encara que l'edifici ha sofert successives reformes, podem passejar entre
els seus bells pòrtics enjardinats del Pati de Santa Isabel, pel Saló Daurat i
el Oratori. Del període posterior a la Reconquesta destaca el palau mudèjar de
Pedro IV, així com la capella de Sant Martín. La reforma més important des del
punt de vista artístic és la realitzada pels Reis Catòlics en 1492. El palau va
ser des de 1485 seu del Tribunal de la Inquisició, incloses les seves presons i
aquarteraments de tropes de 1706 d'ara endavant. Part de les seves dependències
són en l'actualitat calmi de les Corts d'Aragó. cal destacar la Torre del
Trobador, datada al segle IX, en la qual Verdi situa l'acció de la seva famosa
opera.
Ruta Caesaraugusta
És un dels majors teatres de la Hispània romana. Tenia un aforament entorn de 6.000 espectadors, dada que ens revela la importància d'aquest edifici en una ciutat que comptava amb uns 18.000 habitants. Començat en l'època de Tiberi, la seva construcció es perllonga fins a l'imperi de Claudio. El teatre es manté fins al s. III d. de C., moment en què s'inicia la seva espoliació, doncs parteix dels seus materials es van usar en el creixement de la muralla. A diferència d'altres teatres que aprofitaven el desnivell del terreny per desenvolupar la graderia, el de Caesaraugusta es construeix en un solar pla, seguint el model del teatre de Marcelo, a Roma.
·
Museu del Fòrum
·
Museu del Port
Fluvial
·
Museu de les
Termes Públiques
·
Museu del Teatre
Caesaraugusta
En aquest recorregut seguirem els passos de Goya a Saragossa; frescs,
retrats i gravats ens aproparan a la personalitat de l'artista aragonès més
universal.
·
Basílica del
Pilar
·
Museu de
Saragossa
·
Museu Camón
Aznar
·
La Cartoixa
d'Aula Dei
Museu Pablo Gargallo
Museu monogràfic dedicat a l'obra de l'escultor aragonès Pablo Gargallo. Conté
escultures, dibuixos, gravats i els cartrons realitzats a manera de patrons per
formar algunes de les seves escultures, així com el Fondo de Documentació
relatiu al propi artista i a l'escultura contemporània.
Pati de la Infanta
Un
dels patis aragonesos renaixentistes millor conservats, pertanyia al
desaparegut Palacio Zaporta, la portada del qual i pati van ser comprats per un
antiquari francès i traslladats a París, en 1980 va ser emplaçat a la Seu de Ibercaja
pedra a pedra.
Mudèjar Patrimoni de la
Humanitat
En
aquest recorregut reviurem el passat medieval de Saragossa, recorrent llocs
evocadors q ens ofereixen un autèntic viatge a través del túnel del temps.
•
Catedral de San Salvador
•
Aljafería
•
Torrassa de Fortea
•
Torrassa de la Zuda
•
Convent del Sant Sepulcre
•
Arquejo i casa del Deán
•
Església de la Magdalena
•
San Pablo
•
San Miguel
•
San Gil
SÒRIA
En un paratge
natural presidit pel riu Duero s'alça Sòria, una ciutat que alberga un
important conjunt romànic als seus carrers medievals, a més d'esplèndides
mostres d'arquitectura civil.
Monestir de Sant Joan de Duero
La història de
Sòria es troba vinculada al veí assentament celtiber de Numància, els habitants
del qual van protagonitzar una heroica defensa de la ciutat enfront del setge
de l'Imperi Romano (s. II a. de C.). Després de la seva incorporació a la
Corona de Castella, Soria va viure el seu major auge durant el regnat d'Alfonso
VIII (s. XII-XIII). Soria conserva un important llegat romànic en el seu
entramat de carrers medievals. En el centre històric s'aixeca un dels temples
més importants de la ciutat, l'església de Santo Domingo, una bella
construcció del s. XII la portada del qual està considerada com una de les
millors de tot el romànic. A l'est de la ciutat, prop del riu Duero, es troba la
Concatedral de Sant Pere. Edificada a finals del segle XII i reconstruïda
al llarg del s. XVI, posseeix una portada renaixentista i tres naus gòtiques. A
l'interior és possible admirar bells retaules, com el tríptic flamenc de la
Crucifixió. Els claustres estan declarats Monument Nacional. Entre
altres edificis religiosos del romànic de Sòria, destaquen l'església de
Santa María la Major, de portada romànica, i la de Sant Joan de Ravenera.
Aquest temple, original del segle XII, denota certes influències bizantines.
Crida l'atenció un retaule executat per l'escultor Francisco de Ágreda i el
pintor Baltanás.
Mentre, la plaça
Major, d'estil castellà, es troba flanquejada per diversos edificis
d'interès: la Casa dels Dotze llinatges
(s. XVII), seu de l'Ajuntament, l'antiga casa consistorial i la Torre de Donya Urraca. Recorrent els
carrers del casc antic apareixen nobles construccions com el Palau dels Rius i Salcedo, i el dels Comtes
de Gómara (s. XVI), declarat
Monument Nacional i autèntica joia de l'arquitectura civil de Sòria. La
seu actual de l'Audiència Provincial s'allotja en aquesta construcció
renaixentista, en la qual ressalten la seva façana de pedra, així com la seva
gran torre quadrangular. L'Albereda de
Cervantes constitueix el principal passeig del casc urbà, on es troba l'ermita de la Solitud. En el seu
interior es guarda "el Crist del Humilladero", talla del segle XVI
atribuïda a Juan de Juni.
L'oferta cultural soriana té el seu referent principal en el Museu Numantí, que permet conèixer els orígens de la ciutat i el passat de la província.
L'oferta cultural soriana té el seu referent principal en el Museu Numantí, que permet conèixer els orígens de la ciutat i el passat de la província.
Als afores de la ciutat s'estén la ribera del riu Duero,
l'idíl·lic paisatge del qual va ser font d'inspiració d'artistes i poetes
espanyols, com Antonio Machado. En aquest lloc es troba el monestir de Sant Joan de Duero, on va
residir l'antiga Ordre dels Hospitalaris de Jerusalem. Entre les seves restes
encara es conserva "l'arquería del seu claustre", la construcció del
qual, que es remunta al segle XIII, reflecteix la influència musulmana sobre
l'estil romànic. Proper a aquest recinte monacal, a la riba esquerra del riu,
es troba excavada en la roca l'ermita
barroca de Sant Saturio, patró de la ciutat. Aquest petit temple, del
segle XVIII, presenta planta octogonal i el seu interior es troba presidit per
un altar barroc.
Sant Saturio
PARC NATURAL DE SERRA
D'URBIÓN I LLACUNA NEGRA
Un dels paratges més bells de la província a 50km de Soria.
Un dels paratges més bells de la província a 50km de Soria.
Aquesta fosca, fascinant i enigmàtica Llacuna, embolicada en llegendes, forma uns dels paratges més bells de la província. Encaixada a uns 2.000 metres d'altura, entre parets granítiques i vorejada per infinites pinedes, donen a aquesta Llacuna el seu aspecte fosc i tenebrós.
A la prada i voltants existeixen mítics pins i hagis d'enorme grandària. La
foscor de les aigües i el misteriós paisatge de muntanya d'aquest
"abeurador de llops", ha fascinat a l'home des de sempre.
CALATAÑAZOR - Terra del Burgo
Declarat conjunt históric-artístic al 1962.
La tradició sosté que "a Calatañazor va perdre Almanzor el
tambor", que és tant com dir que va perdre el seu talismà d'imbatible i
que va resultar derrotat.
La via d'accés és la N-122 de Soria a Valladolid, a 25 Km
de Soria es pren el desvio per la SOTA-P_5026. La distància des de la capital
és de 33 Km.
Aquesta petita vila que sembla haver estat oblidada per
l'evolució històrica, s'alça en el cim d'una roca que domina l'horta del riu
Abión.
Vila d'intensa història fronterera, en un entorn
privilegiat de bells entorns naturals. Els seus empinats carrers de traçat
medieval i les seves humils cases fabricades amb entramat de fusta de savina,
encistellat de branques amb fang, tova o en el millor cas de maó, configuren
l'aspecte medieval formant un conjunt harmònic de gran bellesa.
Als voltants es localitzen les restes de Voluce,
assentament celtibéric carregat d'història i de llegenda.
De l'antic castell es conserva un llenç i la fonamentació de les parets del pati d'armes. Des d'ell es pot contemplar l'extensa plana avui anomenada "Valle de la Sangre".
A més del seu casc urbà destaca la seva església romànica.
A la sortida del poble està l'ermita de la Solitud, també romànica amb
porta sense timpà.
LOGROÑO
Logronyo és la capital de La Rioja, la ciutat més gran de la Comunitat,
encara que no prou com per perdre el seu caràcter hospitalari.
Comença el dia amb un passeig pel Casc Antic. Aprofita el recorregut del Camí de Santiago al seu pas per la capital. En aquest recorregut trobaràs un curiós Joc de l'Oca, que simbolitza les fites principals del Camí.
Comença el dia amb un passeig pel Casc Antic. Aprofita el recorregut del Camí de Santiago al seu pas per la capital. En aquest recorregut trobaràs un curiós Joc de l'Oca, que simbolitza les fites principals del Camí.
A la Plaça del Mercat trobaràs la Concatedral de la Rodona, amb les seves “Torres bessones”. Mereix la pena una visita a la Plaça de Proveïments i els seus voltants, sobretot a primera hora per comprovar in situ la qualitat de l'horta de La Rioja.
Aquesta zona de Logronyo està plena de tendes, cafès i bars amb les seves
especialitats. Abans del menjar, visita el Carrer
Laurel o el menys conegut Carrer
Sant Juan i prova un pinxo i un vi.
Carrer Laurel
Per la tarda, pots visitar una dels interessants cellers de la capital: Juan Alcorta, de moderna
arquitectura, Cellers Olarra,
amb llargs anys d'història en un edifici modern o Cellers Ontañón, amb una important col·lecció d'escultures
al llarg del recorregut de la visita.
Aprofita per gaudir de la nit logroñesa.
Aprofita per gaudir de la nit logroñesa.
Tfno. Informació Turística: 902 277 200
info@lariojaturismo.com
BURGOS
Burgos es una ciudad viva que ha sabido aunar sus
tradiciones festivas con una oferta nueva de cultura y ocio. Conjuga sabiamente
la tradición con una cultura viva y atractiva. Ha sabido añadir a la
programación festiva popular, nuevas propuestas teatrales, musicales,
pictóricas… pegadas a la modernidad. Sus numerosos festivales así lo confirman.
Sin olvidar otros aspectos como el desarrollo de su rica gastronomía.
Su héroe fué El Cid Campeador, burgalés universal, nació en el
pueblo burgalés de Vivar, a 10 km. al Norte de Burgos. Hay una profunda
identificación del Cid con la ciudad de Burgos.
Plaza del Cid. La fachada oriental del Teatro
Principal preside esta plaza singular. En el centro, desde 1955, se alza la
estatua ecuestre del Cid Campeador, realizada por Juan Cristóbal. La aguerrida estatua cidiana blande su espada hacia el sur, dirigiendo su mirada hacia los personajes cidianos que Lucarini esculpió para el Puente de San Pablo.
La construcción de la Catedral de
Burgos, la joya gòtica europea, se inició en 1221. El rey Fernando III
y el obispo don Mauricio, que había conocido en sus viajes por Europa el nuevo
estilo gótico, pusieron la primera piedra. Aunque no sabemos el nombre de los
primeros maestros, conocían la arquitectura francesa, ya que el templo burgalés
presenta semejanzas con las catedrales de Bourges, Chartres y Notre Dame de
París. Declarada Patrimonio de la
Humanidad por la UNESCO en 1984, constituye uno de los primeros
ejemplos del arte gótico en España. Gracias a las últimes restauraciones el
templo luce hoy con todo su esplendor.
Las calles cercanas a la Catedral mantienen su primitivo encanto medieval.
Las plazas de Las Llanas de Afuera y de Adentro, la plaza de Huerto del Rey,
las calles aledañas a la Plaza Mayor, se prestan al paseo tranquilo. Su
carácter peatonal invita a vivir y saborear la calle, a disfrutar de los
comercios, de los restaurantes y de los lugares de ocio. En estas calles se
saborea la vida.
El puente Cidiano. En el puente
sobre el río Arlanzón encontramos ocho estatuas de piedra que representan a
personajes cercanos a la figura del Cid. Este conjunto toma sentido con la
estatua ecuestre del héroe castellano, fundida en bronce por Juan
Cristóbal.
La Ciudad Baja. Descendiendo desde el Castillo
encontramos el Burgos de la segunda Edad Media, ya asentado hacia la vega, que
creció al calor del comercio.
Este Burgos nos presenta calles tan emblemáticas como las de San Juan, la
Puebla, Moneda, Almirante Bonifaz, Laín Calvo o de La Paloma. Preciosos
rincones como La plaza de Huerto del Rey o Las Llanas (de Afuera y de Adentro),
hasta toparnos con la Plaza Mayor, uno de los principales ejes de la ciudad. También
edificios singulares como la Casa del Cordón. Esta parte de la ciudad ofrece al
visitante una oportunidad para el paseo urbano y para el disfrute del
comercio.
El Espolón. El más emblemático de los paseos
burgaleses es el Paseo del Espolón. Realizado sobre un proyecto de Fernando
González de Lara, ha sido durante décadas el lugar de encuentro de la sociedad
burgalesa.
Los ilustrados lo convirtieron en paseo ajardinado y desde entonces se
convirtió en arteria principal de la ciudad. Por el Espolón han paseado el
común de los burgaleses. Como afirmó Martínez del Campo, “El Espolón es Burgos
y Burgos es el Espolón”.
El Arco de Santa
María. Construido en forma de Castillo señorial, es un gran arco de triunfo que
Juan de Vallejo y Francisco de Colonia construyeron en homenaje a Carlos V. El
monumento contiene los personajes más destacados de la historia burgalesa. En
el interior puede visitarse la Sala de Poridad y el mural de Fernán González,
obra de Vela Zanetti.
Casa del Cordón. A finales del
siglo XV, los Condestables de Castilla encargaron a Simón de Colonia la
construcción de un Palacio residencial. El artista levantó un lujoso edificio
con una torre a cada lado. La mansión tiene ese nombre porque esculpida sobre
su portada tiene una réplica de un cordón del hábito franciscano. El Palacio ha
sido escenario de hechos históricos importantes como la muerte de Felipe el
Hermoso.
Referente de la
Evolución Los atractivos y novedosos equipamientos del Complejo de
la Evolución Humana —Centro de Investigación, Museo de la Evolución Humana y Palacio de Congresos y
Auditorio—han convertido a la Ciudad de Burgos en un referente mundial en su
género. Además de la importancia científica del CENIEH, el Museo de la
Evolución Humana es una visita obligada para conocer las más novedosas teorías
sobre el origen del hombre y emocionarse al contemplar los fósiles originales
encontrados en los famosos yacimientos
de la Sierra de Atapuerca.
Las joyas del
MEH (Museo de la Evolución Humana). En el ámbito más
destacado del museo y recreando la magia de los yacimientos se exponen los
fósiles originales de los homínidos de la Sierra de Atapuerca. Desde los restos
del Homo antecessor, una nueva especie con cerca de un millón de años de antigüedad y considerado el primer europeo, hasta los numerosos
hallazgos de Homo heidelbergensis, entre los que destaca el cráneo nº 5.
Entre los puentes de Santa María y de San Pablo, El Espoloncillo fue
construido por los franceses a principios del siglo XIX. Los grandes castaños
le otorgan sombra permanente y es un lugar privilegiado para contemplar con
cierta perspectiva una imagen única del Arco de Santa María, de la Catedral y
el Castillo.
Santa María la
Real de Huelgas. El Monasterio
Santa María la Real de Huelgas fue fundado a finales del siglo XII (1187) por
el rey de Castilla Alfonso VIII y su esposa Leonor de Aquitania.
Destinado a panteón real y retiro de mujeres de la realeza y de la
aristocracia, fue encomendado a la orden del Císter. Su arquitectura supone una
simbiosis de arte cristiano y musulmán. Llegó a adquirir un importante
patrimonio gracias a numerosas donaciones de instituciones civiles y
religiosas.
La Cartuja de
Miraflores. Situado sobre un
antiguo palacio-alcázar real, este monasterio fue fundado en el siglo XV como
panteón real. El conjunto arquitectónico aparece dominado por la iglesia de una
sola nave, con ventanales flamígeros decorados por vidrieras flamencas entre
contrafuertes y un ábside poligonal. En su interior, el templo aparece presidido
por el presbiterio en el que destacan los sepulcros reales y el gran retablo.
El exterior se encuentra rematado por bellos chapiteles y cresterías.
El gran retablo. El gran retablo tapiz que preside la
iglesia es una de las joyas del arte europeo tardogótico. Tallado por Gil de
Siloe a finales del siglo XV fue policromado y dorado por Diego de la Cruz con
el oro traído por Cristóbal Colón de su segundo viaje de las Indias. En el
centro, un círculo simboliza la eucaristía y en su interior aparece Cristo
Crucificado.
Recorrido por la
Ciudad. Rodeando la Catedral reconoceremos sus cuatro
puertas en un agradable paseo que le permitirá adentrarse en las callejuelas
del corazón gótico de la ciudad y descubrir la C/ Fernán González, calle
jacobea, donde se encuentran otros templos cargados de arte e historia, como la
iglesia de San Nicolás. Abriendo
un poco más el círculo de este corazón podemos hacer un esfuerzo y ascender por
las callejuelas del barrio de San
Esteban, un lugar donde parece que el tiempo no ha pasado por sus calles
empedradas, a no ser por el nuevo edificio del Centro de Arte Contemporáneo (CAB) que acerca las nuevas expresiones
artísticas a todos los públicos, y que contrasta con las obras de arte de los
retablos custodiados en la iglesia gótica de San Esteban que da nombre al
barrio, del s.XIII. Ya en este punto se puede descubrir un nuevo contraste,
desde la iglesia de San Esteban, unas escaleras les invitaran a adentrarse en
la espesura del monte que conduce al Castillo
de Burgos: el centro natural de la ciudad. Pocas ciudades pueden presumir de
poseer de extensión de zonas verdes en las que poder disfrutar de la naturaleza
realizando rutas de senderismo sin tener que desplazarse.
De regreso a la ciudad, la muralla
les invitará a salir por las puertas remudéjas de San Esteban y San Martín,
pero deben buscar la de Santa María,
símbolo de fortaleza y entrada a la ciudad situada frente al Río Arlanzón, sus
aguas les orientarán en una nueva ruta alejada del bullicio, en la búsqueda de
la paz monástica de los Panteones Reales de las Huelgas y la Cartuja de Miraflores.
Tierra de Buen
Yantar, Burgos ofrece al visitante una gastronomía de larga
tradición y reconocidas señas de identidad como el cordero, producto estrella,
la morcilla de Burgos, la olla podrida, el queso de Burgos y los vinós.
De tapas por
Burgos. De tapas por
Burgos es ya una cita obligada en las fiestas de San Pedro y San Pablo. Más de
medio centenar de establecimientos sacan sus casetes a las calles para ofrecer
a los amantes de la cocina en miniatura, más de un centenar de propuestas
culinarias en forma de tapa, tanto caliente como fría.
Alrededores de
la Ciudad. Muy cerca de la
ciudad, el visitante puede disfrutar de lugares cargados de historia, arte y
naturaleza. En un radio de 15 km. hallamos testimonios de las más diversas
culturas: dólmenes prehistóricos, cauces molinares, aldeas y sitios históricos
como Vivar del Cid, monasterios como Fresdelval o San Pedro de Cardeña y los
yacimientos de la Sierra de Atapuerca.
Yacimientos de
la Sierra de Atapuerca. Atapuerca
constituye el conjunto de restos más antiguos y más numerosos de Europa. Se le
considera Patrimonio cultural por la
UNESCO desde el año 2000, y los descubrimientos que se han llevado a
cabo en ella han tenido una enorme repercusión científica.
El conjunto de los yacimientos está declarado como «Lugar
de interés geológico español de relevancia internacional.
LEÓN
León és una ciutat per passejar i gaudir. Està plena de vida, i es véu pels
seus carrers, sempre tan animats. El Lleonès surt molt i fa molta vida social.
León és coneguda per la seva catedral gòtica , però a més d'aquesta joia hi
ha moltes mes coses per veure, aquí deixo una petita llista.
• La Basílica de San Isidoro
• La Catedral gòtica. Dins de la
catedral a veure si trobeu la pell del talp que segons explica la llegenda
destruïa els fonaments de la catedral i que els picapedrers en matar-ho, van
penjar la seva pell a la part alta de la porta de sant Juan. El millor de la catedral, és asseure's en qualsevol de les terrasses que hi
ha al voltant i observar els canvis de tonalitat dels carreus de pedra segons
sigui l'hora del dia.
• La plaça
Major
• El Museu Contemporani (MUSAC)
• La casa Sierra
Pambley
• La casa de
Botines
• Palau dels Guzmans
• Les muralles
Romanes
• Plaza del Gra
• Convent de
Sant Marcos. És un dels monuments més importants del Renaixement
espanyol, la seva façana és una perla del plateresc, es va començar a construir
cap a l'any 1515. Està plena de canelobres, medallons amb personatges greco -
llatins i de la Història d'Espanya.
• La Casona: És un altre edifici
de l'època de principis del XX que ha estat restaurat i es pot visitar.
De Tapes
Anar de tapes per León és una religió. Existeixen multitud de bars i fondes, i és tota una ciència en la qual cal graduar-se el saber on tenen les millors tapes i quines són.
Els bars rivalitzen a oferir un bon vi amb la seva tapa. Aquí no hi ha que demanar-la,
ja te la posen. M'imagino que anirà en el preu, però és d'agrair. No dubtis que
després de diverses canyes o vinets, vas col·locat.
Existeixen diverses zones on aquesta activitat està mes desenvolupada. El principal és el Barri Humit. Es troba entre la plaça Major , la catedral , la plaça del Gra i arriba fins al carrer la Rua, que discorre pel que era la muralla romana. No sé quants bars hi haurà, però us asseguro que mes de 100.
Una altra zona de copes és la de Burg
Nou, entre el carrer Ordoño
II i la calli República Argentina. I finalment, i no menys important és
la zona que limita la catedral i la Basílica de Sant Isidoro, és a dir pujant
pel carrer ample cap a la catedral, doncs la zona esquerra. Aneu pel carrer
Cervantes i recorre'l sencè.
A part de veure la ciutat podeu aprofitar per fer escapades properes. Teniu
les coves de Valporquero, Astorga.
ASTORGA
Allotjament: Hotel Astur Plaza Plaza España, 2, 24700 Astorga
(La
catedral i el palau de Gaudí estan a la mateixa plaça, el conjunt arquitectònic
és impressionant)
La capital de la Maragatería
és un dels llocs més coneguts i emblemàtics de tot León. Posseeix un patrimoni
històric i artístic difícil d'igualar, la qual cosa l'ha convertit en un dels
llocs més turístics de la provincia.
Destruït i reconstruït diverses vegades, des del seu naixement com castro ligur, en ella perviuen restes de la seva esplendor romana barrejats amb edificis que mostren la seva importància a l'època medieval, en la qual es va convertir en lloc de pas de la Via de la Plata i el camí de Sant Jaume.
Què veure Astorga
És tant el patrimoni que posseeix Astorga que cal dedicar-li 1 o 2 dies. Pels que gaudiu de temps per conèixer aquesta població us resumeixo el més important.
Del llegat romà es conserven les
Termes Majors i Menors, el Aedos Augusti, temple dedicat a l'emperador, les
clavegueres romanes, el Domus del mosaic, antiga casa romana amb els bells
mosaics dels ocells i l'ós, el fossat campamental i un pont. La Ergástula,
edifici del fòrum del que no se sap amb certesa la seva funció.
Anireu descobrint tots aquests enclavaments passejant pel recinte emmurallat de
Astorga, només el pont romà queda fora, per veure-ho haureu de sortir per la Puerta
del Rei i seguir uns metres en direcció de la carretera Astorga- León.
Si el que us interessa són els edificis religiosos, la visita també la podeu realitzar sense sortir del recinte emmurallat.
Destaquen el Santuari de Fátima,
la façana del qual conserva cuatre capitels romànics,
la Capella de la Vera Cruz, del segle XV, i al seu costat l'Església de Sant Francisco i Convent dels Pares Redentoristas, que data del segle XIII malgrat que la façana és del XVII en ella trobareu les tombes de les famílies nobiliàries de la ciutat. L'Església de Sant Bartolomé construïda a la fi del segle XI ha sofert successives intervencions, no quedant amb prou feines gens del seu origen romànic però la seva importància resideix en el paper històric que ha exercit, ja que allà es reunia el Concejo de Astorga des del segle XIV al XVIII. Al Seminari Major, d'estil Herrerià, s'afegeix un nou cos en el qual va col·laborar Gaudí, que es trobava llavors a Astorga treballant en el Palau Episcopal.
la Capella de la Vera Cruz, del segle XV, i al seu costat l'Església de Sant Francisco i Convent dels Pares Redentoristas, que data del segle XIII malgrat que la façana és del XVII en ella trobareu les tombes de les famílies nobiliàries de la ciutat. L'Església de Sant Bartolomé construïda a la fi del segle XI ha sofert successives intervencions, no quedant amb prou feines gens del seu origen romànic però la seva importància resideix en el paper històric que ha exercit, ja que allà es reunia el Concejo de Astorga des del segle XIV al XVIII. Al Seminari Major, d'estil Herrerià, s'afegeix un nou cos en el qual va col·laborar Gaudí, que es trobava llavors a Astorga treballant en el Palau Episcopal.
La Plaça Major, aixecada en el lloc que ocupava l'antic fòrum romà, del que es poden visitar les restes en el subsòl, data de finals del segle XVII, igual que l'edifici de l'Ajuntament. Aquest edifici és un dels més destacats exemples del barroc civil a León, té dues torres bessones, una gran balconada de forja i ho corona el rellotge en el qual, dos autòmats amb vestits regionals "maragatos", donen les hores.
A les porxades d'aquesta plaça s'amaguen petits tresors, com la "botica de
Primo Núñez", construïda en 1770 i que és una de les més antigues de la
província. És també la plaça en què tots els dimarts se celebra un mercat en el
qual es barregen productes agrícoles i artesans dels voltants de Astorga.
Al costat de la Catedral, el Palau Episcopal, com qualsevol construcció de
Gaudí, us meravellarà.
Queden mostres de diversos edificis modernistes, el més destacable la Casa Granell, està situada a la
sortida de les muralles per la Porta del Rei.
Pels que gaudiu amb els museus, a Astorga podreu visitar el Museu de la Catedral, el Museu dels Camins i el Museu de la Xocolata. Està previst convertir en museu la Casa Panero, on van néixer i van viure els poetes Luis i Leopoldo Panero.
Després de tanta visita, el millor és reposar menjant el famós “Cocido Maragato” en alguna de les fondes i restaurants que trobareu per Astorga. Nosaltres vam anar a la famosa fonda "La pesseta" i us asseguro que no et quedes amb gana.
No comments:
Post a Comment