TURQUIA: CAPADÒCIA I ESTAMBUL

Turquia

Serà sempre un viatge als sentits, un viatge a dues cultures molt llunyanes i diferents entre sí que la màgia de la naturalesa ha fet que es fonin i s’uneixin en una mateixa terra. El millor exemple d’això ho trobem al Mar de Màrmara i l’estret del Bòsfor. Turquia ha estat una terra repleta de cruïlles històriques entre les civilitzacions d’orient i occident. Des de que Anatòlia va ser la llar de grecs, terra més tard conquerida pels Perses i posteriorment per Alexandre el Gran, fins que va ser dividida en regnes hel·lenístics i que l’antiga Constantinopla,(actual Istanbul) visqués la caiguda de l’Imperi Romà, fins a dia d’avui ha passat molt temps però això no impedeix que Turquia segueixi oferint als seus habitants l’essència d’antany.

Itinerari: Istanbul, Pamukale, Capadòcia, Antalya

ESTAMBUL

Què visitar

Amb una antiguitat de més de tres mil anys, la que fou capital de l’imperi otomà segueix considerant-se el cor de Turquia. Metròpoli d’uns dotze milions d’habitants, es presenta al viatger gloriosa i espectacular, amable i europea.

La ciutat és molt fàcil de descobrir gràcies a una completa xarxa de busos i un modern tramvia que ens porta fins al mateix peu dels principals monuments, si bé val a dir que la millor forma de conèixer la part històrica –declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1985, és passejant tranquil·lament pels seus carrers. 

Monuments imprescindibles: 

- Aya Sophia (Santa Sofia); és el monument més cèlebre i impressionant d’Istanbul, sinó de tota Turquia, i es considera l’obra més gran i més sagrada de l’època bizantina. Inaugurada l’any 537, és una gran obra d’enginyeria, ja que la immensa cúpula central de 31 m d’alçada, sense murs visibles, queda com suspesa en l’aire. Convertida en mesquita durant l’imperi otomà, actualment és un museu. Entrada 10TRY 

- Mesquita Sultàahmed (Mesquita Blava); anomenada així pel color turquesa dels seus mosaics, provinents d’Iznik, fou construïda pel sultà Ahmed I per a que rivalitzés en grandesa a Aya Sophia.

- Cisterna Basílica (Yerebatan Sarniçi); extraordinàries cisternes que daten del 532, emprades per emmagatzemar aigua per al Gran Palau i altres edificis veïns, construïdes amb columnes, capitells i plints procedents de diversos edificis en ruïnes.

- Palau Topkapi; impressionat palau, amb extensos jardins i edificis, harem, biblioteca i una espectacular vista des de la terrassa del Corn d’Or i el Bòsfor. Fou residència de sultans durant tres segles.

 - Gran Basar; amb més de 4000 comerços, ha estat el cor de la ciutat durant segles. A partir d’un petit recinte que feia de mercat, el basar va anar creixent a mesura que els comerciants posaven sostres per a poder desenvolupar l’activitat en qualsevol climatologia. Avui dia els seus carrers principals atreuen sobretot a turistes i cal gaudir de la passejada, les bromes i les compres.

- Basar de les Espècies; construït el 1660 com a part del complexe de la mesquita Yeni Cami. L’ambient que s’hi respira és molt agradable: espècies, sabons, fruits secs,..

- Excursió pel Bòsfor; una excursió d'un dia en vaixell per l’estret del Bòsfor és una experiència relaxant. Cal agafar el vaixell a l’embarcador d’Eminonü. Des de dalt del castell d’Anadolu Kavagi hi ha unes bones vistes de l’entrada del Mar Negre.

- El pont de Galata, el carrer Istiklal Caddesi i la plaça Taksim (les zones més cosmopolites de la ciutat), les mesquites Rustem Paça, Yeni Cami, Suleymaniye, Fatih Cami i Eyüp Cami (aquesta última en divendres, dia d’oració, agafar el bus a l’altra banda del pont d’Eminonü), la esglesia de Chora i la de Zeyrek.

Amb autocar a "Pamukale" en turc, "Castell de cotó"

Pamukale ja no és el que era, actualment gairebé no hi ha aigua... Francament, jo no sé com devia ser abans, però ara, tot i que hi ha poca aigua, és un lloc preciós! Digne de veure! Quina raó tenia la UNESCO en declarar-lo Patrimoni de la Humanitat!

  

Seguim amb l'autocar fins a la Capadòcia

CAPADÔCIA

La natura ha estat especialment generosa amb la regió de Kapadokya (Capadòcia), situada a l’Anatòlia central. Les erupcions dels volcans Erciyes dağ, Hasan dağ i Göllü dağ, fa uns deu milions d’anys, l’han dotada de formacions geològiques que dibuixen un paisatge espectacular, únic al món.

És cert que, només per poder contemplar aquesta meravella natural, la visita a la Capadòcia ja val la pena, però hi ha una altra meravella oculta a les entranyes d’aquesta terra. Petits tresors que s’amaguen prop de Göreme al cor de les roques de tosca volcànica de les valls del mateix nom: les esglésies rupestres de Capadòcia.   

Göreme conserva una de les joies de la Capadòcia: el seu Museu a l'aire lliure (Göreme Ören Yeri), declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1985.

A Göreme trobem un complex monàstic format per 17 esglésies majors i diverses capelles, petits monestirs i habitatges, excavats a les roques de tosca volcànica.

A partir de les invasions dels seljúcides i els otomans, els monestirs i les esglésies bizantines van ser abandonats o transformats pels habitants de la regió per dedicar-los a nous usos, com magatzems, graners, molins, estables, colomars o, fins i tot, habitatges. 

Després d'una parada a Uçhisar, ens dirigim cap a Avanos, dedicat, gairebé per complet a la fabricació de ceràmica i després a  Pasabag o la Vall dels Monjos, on es conserven diversos habitatges d'antics ermitans excavats en cons de roca a més de 15 m d'alçada i on hi ha les famoses xemeneies de les fades. Passem per Ürgüp i fem una excursió a peu fantàstica a través de la Vall dels Coloms, on es conserven desenes de colomars excavats a la roca, utilitzats antigament per l'obtenció del guano que servia d'adob per a les vinyes de la regió.

Finalment seguim el nostre viatge fins Antalya, que és una ciutat de la costa Mediterrània del sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.

El turisme permet visitar nombrosos llocs interessants com els carrers de Kaleiçi, amb les cases turques otomanes i gregues i les cascades de Düden,

Prop de la ciutat, visitem:

·        Aspendos, una ciutat pàmfila propera

·        Perge, antiga ciutat

 

I d'Antalya volem a Barcelona