Xile és un dels països més estables i pròspers de Sud-Amèrica i ha produït molts poetes en llengua castellana, entre ells Pablo Neruda, guanyador del Premi Nobel.
Ens ha
sorprès molt positivament i ens ha deixat moltes ganes de tornar-hi. Té de tot glaceres, parcs naturals, deserts, llacs, pobles a la fi del
món i fins i tot amb una capital molt agradable. La gent és mol amable i tenen
el millor vi de sud-Amèrica.
Vam volar Barcelona - Santiago de Xile / Lima - Barcelona amb LAN Airlines, també pels vols interiors els vam fer amb LAN..
Itinerari i
hotels:
Santiago: "hostal Plaza de Armas" www.plazadearmashostel.com
Valparaíso: “ hostal Luna Sonrisa” www.lunasonrisa.cl/es/home.html
San Pedro
de Atacama: casa de lloguer
www.rentahousesanpedro.cl
Puerto Natales: “Hostal Alcazar” http://www.hostalalcazar.cl/
Puerto Varas: “Hostal Compass del Sur” http://www.compassdelsur.cl
Lima: “Hotel España” http://www.hotelespanaperu.com
Cusco: “Qorichaska” http://www.qorichaska.com/fotos.php
SANTIAGO DE
XILE
Santiago és la capital del país, està ubicat a 100km del Pacífic pel oest i a l'est amb els Andes.
Santiago és la capital del país, està ubicat a 100km del Pacífic pel oest i a l'est amb els Andes.
És fàcil de recórrer, ja que els seus principals atractius estan
concentrats al centre entre el Cerro de Santa Lucia, La Alameda i el riu
Mapocho. L'ambient recorda a Europa: arcades, palaus i el costat edificis
moderns de vidre i la catedral neo-classica.
Nosaltres
ens vam concentrar en passejar pel centre històric començant per la plaça d'Armes que és on Pedro de Valdivia va
donar origen a la ciutat i és on vivíem. Vam veure el Palau de la Moneda, el
mercat central i el passeig Ahumada i voltants. També és on es troben nombroses
esglésies i els museus més importants. En el Palau de la Moneda és on el
president de la república dirigeix el país. Després de passejar pel centre ens
vam dirigir al Cerro de San Cristòbal on hi ha una monumental imatge de la
verge Maria i des d'on es veuen unes vistes espectaculars amb els Andes al
fons.
Vam dinar, mol bé i mol recomanable per cert, al mercat
central, que està ple de restaurants, a "Donde Augusto".
Un amic xilè ens va portar a prendre una copa al vespre a un
lloc especial, "La Piojera" és un bar que ni és bonic, ni té
bon ambient, de fet és un "garito", però té l'encant de ser un lloc autòcton i amb tradicions xilenes
com és el "terremoto" i amb moltíssima gent
"terremoteando" (el "terremoto" és una beguda amb alcohol
i una bola de gelat, però explosiva).
Vam dormir www.plazadearmashostel.com a l'hostal
palza de Armas just a
la plaça d'Armes, cor de la ciutat.
Vam llogar (http://www.rollinghostel.com/PixTB/indexEs.php) un mini bus equipat per poder dormir a la part de dalt com es veu a la foto. Caben unes 8 o 10 persones, nosaltres érem 6 i estàvem sols. Ho vam passar mol bé i va ser tota una experiència. S'ha de dir que el conductor, guia i més coses era mol amable.
El bus ens va portar a visitar la bodega Undurraga, la
casa Museu de Pablo Neruda a l'Illa Negra i després a Viña del
Mar ciutat annexa a Valparaíso i de la que qualsevol xilè en parla
meravelles i els hi encanta i on ens vam quedar.
L'Illa
Negra de Pablo Neruda
Visitar una de les cases del poeta, a la costa del Pacífic, on
va viure amb la seva última mussa i inspiradora
de grans obres literàries, Matilde Urrutia va servir per comprendre
millor al poeta. Està plena de col·leccions d'objectes de tot tipus que va anar
recopilant durant tota la seva vida: marins, mítiques escultures de ninfes, les
campanes d'una església i d'una imponent vista des de la terrassa.
S'observa el mar i les ones trencant contra les roques negres. És un paisatge
meravellós i la casa un regal al sentits que val la pena viure'l !!!
A Valparaíso,
no deixeu d'agafar l'ascensor "Polanco" al vespre per veure la ciutat iluminada, és l'únic vertical de la ciutat. És una meravella !!!
Recomanem
menjar al mercat. Vam fer una volta amb vaixell pel port i vam veure foques, o són lleons merins?.
San Pedro de
Atacama
Volem
Santiago de Chile - Calama i allà
ens esperava una casa estupenda a San
Pedro de Atacama. I passejant pels carrers vam agafar varies excursions a: Valle
de La Luna a 20 km, Gêiser Tatio, Salar de Atacama a 55 km i a les Lagunas Miscanti y Miñiques.
San Pedro destaca
per ser un poble turistiquíssim al bell mig del desert més sec del món (plou només unes 5h. l'any), però
que manté la seva essència d’indret únic. El carrer Caracoles és l’eix
vertebrador del poble. Perpendicularment se li van unint carrerons de terra
farcits de restaurants, agències de turisme i hostals que et transporten,
gairebé a un western nord-americà i com ja ens havien advertit és caríssim !
Hem
aprofitat per passejar per la ciutat i fer una visita al Valle de la Luna, on
vam poder admirar una bonica posta de sol al mig d’aquest desert.
De Calama
vam volar a Punta Arenas i allà vam
agafar un autocar de "Buses Fernández" que ens va portar a Puerto
Natales i des del propi hostal Alcazar vam reservar les excursions a: Torres
del Paine i Cueva de Mildón i a Perito Moreno i Calafate perquè no les havíem fet quan vam estar a l'Argentina pensant que l'hivern
no era la millor opció, però el resultat va ser espectacular.
Perito Moreno a Argentina
Visitem la glacera "Perito Moreno" declarada Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO. Tot un espectacle que contemplem des de diferents angles gràcies a unes
passarel·les estratègicament situades. I després fem un passeig
amb llanxa fins la base de la glacera del Parc Nacional.
És una experiència única!
Parc Nacional de les Torres del Paine declarat Reserva Mondial de la Biosfera per la UNESCO al 1978.
Per
arribar-hi vam parar a l’encantador poble de Puerto Natales.
En un llac
d'aquest parc vam veure "ESTROMATÒLITS" que són laminacions de roca que
contenen grans quantitats de fòssils primitius i són les restes més antigues de
l'existència de la vida en el planeta.
Puerto
Natales és una
ciutat costera de 18.000 habitants des d’on es vehiculen totes les expedicions
i viatges cap al Parc, la qual cosa implica que està preparadíssima pel
turisme. És l'inici a l’excursió a les Torres del Paine.
Des de
Puerto Natales al Parc hi ha 112 km, unes dues hores en autobús. Val a dir que
el parc és preciós, molt i molt bonic i que vam trindre molta sort amb el temps, feia sol. Si el vols
visitar més o menys bé, necessites més dies.
De Punta Arenas vam volar a Puerto Montt i d'allà a Puerto Varas on en el mateix hostal "Compass del Sur" vam agafar les excursions a:
Volcà Osorno, Llac Todos los Santos i Petrohue i un altre de tot el dia a l'Illa de Chiloe. També es pot fer la ruta de "Cruce Andino de los 7 lagos" que nosaltres ja havíem fet des d'Argentina.
Arribem a Chiloé, un lloc autèntic. Chiloé ens ha captivat especialment per la seva autenticidad.
De Punta Arenas vam volar a Puerto Montt i d'allà a Puerto Varas on en el mateix hostal "Compass del Sur" vam agafar les excursions a:
Volcà Osorno, Llac Todos los Santos i Petrohue i un altre de tot el dia a l'Illa de Chiloe. També es pot fer la ruta de "Cruce Andino de los 7 lagos" que nosaltres ja havíem fet des d'Argentina.
Arribem a Chiloé, un lloc autèntic. Chiloé ens ha captivat especialment per la seva autenticidad.
Després de
tants dies en zones altament turístiques, arribar a l’illa de Chiloé i,
concretament al petit poble d’Ancud, ha sigut tot un descans. En aquesta illa
totes les cases són fetes de fusta i pintades de colors diferents, la gent es
guanya la vida bàsicament als mercats o amb la pesca, i les tradicions i les
històries mitològiques estan molt més aferrades aquí que a la resta de Xile.
Vol de Puerto Montt a Lima.
LIMA
Lima era una
parada de camí a Cuzco, però que vam decidir dormir-hi i veure una mica el
centre històric que és on teníem "l'hotel España", que per cert el
recomanem moltíssim, de fet és una espècie de casa museu, però en molt barat.
Les habitacions, això sí amb bany, són més simplones. Les zones comunes estan plenes
de escultures i pintures magnífiques.
En el centre
hi ha moltíssimes esglésies colonials de diferents estils arquitectònics i
altres edificis de valor històric. S'ha d'anar a la "plaza de Armas"
i caminar pels voltants: el "Jirón de la Unión" que és un carrer
per a vianants on està la església de la "Merced" que és d'estil
xorigueresc i molt coneguda pels miracles de la creu del pare Urraca.
A la "plaza
de Armas" es troba la catedral de Lima, és espectacular, té moltes obres
d'art i tota la plaça és molt maca.
Hostal
España, on ens vam allotjar (un lloc curiós i mol barat)
CUZCO
Cuzco és la
capital arqueològica d'Amèrica, és una ciutat molt maca, PRECIOSA !!!. La ciutat
i els voltants estan plens d'història, arqueologia, ruïnes, jaciments, museus,
esglésies ... i no només això, també és la "prèvia" a les ruïnes inques
del "MACHU
PICCHU". 
Pel mal
d’alçada (Cuzco està a uns 3500m d’altura) recomanen descansar el primer dia, i
després anar amb calma, beure molta aigua i pujar a poc a poc quan fas alguna
caminada. Així que el primer dia a Cuzco ens el vam prendre amb molta calma. I
és una bona ciutat per passejar, de fet ens va agradar moltíssim. El simple fet
d’anar a última hora de la tarda, a xuclar els darrers rajos de sol a la Plaza
de Armas mentre observes les muntanyes que rodegen la ciutat és un petit plaer.
O la zona de l'església de San Blas, que ens va encantar. També els mercats.
Actualment, a
Cuzco es veuen les esglésies i edificis colonials construïts sobre els ciments
de les edificacions precolombines, tan perfectes, que mentre les construïdes pels
espanyols es van destruir per terratrèmols, a les construccions inques no se'ls
va moure un pedra.
Nosaltres
vam estar a l'hostal “Qorichaska” prop de la "plaça d'Armes" que com
sempre, és el centre de la ciutat. L'hotel és molt recomanable, és una casa
antiga restaurada i bé de preu.
És molt
agradable passejar pel carrers de la ciutat i sobretot al vespre quan estan
tots els edificis il·luminats.
Des de
l'hotel de Cuzco comprem l'excursió al Valle Sagrado.
El "Valle Sagrado" dels inques, als Andes peruans, consisteix amb nombrosos rius que baixen per "quebradas" i petits valls: té nombrosos monuments arqueològics i restes de pobles indígenes edificats en pedra, palaus, temples, fortaleses, santuaris, etc propis de la mística andina.
És l'àrea entre Pisac i Ollantaytambo, al nord est de Cuzco. És fascinant pels seus paisatges i és una visita obligada abans d'anar al Machu Picchu.
Ens deixen a l'estació
de Qorichaska per no haver de tornar enrere i allà agafem el tren a Aguas Calientes (també
coneguda com Machu Picchu Pueblo), on dormim al "Hostal Sol de
Oro" (bo, bonic i barat), porta d'entrada al Santuari d'on surten els
autocars per anar-hi. El recorregut del tren és mol maco i val la pena
anar al cantó esquerra, que té més bones vistes, amb el riu al costat.
Aguas
Calientes té un cert encant per l’entorn on es situa, tot i que per dins és
molt enfocat al turista i bastant més car que la majoria de llocs al Perú.
Així que de bon matí, a les 6h
sortia el nostre bus, havíem quedat amb el nostre guia que ja ens havia comprat
les entrades i el bitllets del bus a dalt.
MACHU PICCHU
El Machu
Picchu (en quetxua: Machu Pikchu, «muntanya vella») és una de les
joies arquitectòniques i arqueològiques més importants de l'Imperi Inca al Perú.
Està inscrit a la llista del Patrimoni
de la Humanitat per la UNESCO des del 1983 i des de 2007 declarat com
una de les Meravelles del Món.
Malgrat el
turisme massiu, la ciutat perduda dels inques manté el seu aire de grandesa i
misteri.
El guia ens va portar
en primer lloc a un pun que fa de mirador,
ens hi vam quedar una bona estona per a gaudir de la privilegiada vista que
teníem de les ruïnes (és la típica foto que tots recordem del Machu Picchu), també de les muntanyes dels voltants i
escoltar les seves explicacions. En el moment d'arribar a les ruïnes estaven
embolcallades pels núvols i que a estones ens permetien intuir el lloc, però a
mesura que passava l'estona es va anar aclarint fins a tenir una visió
perfecta del conjunt, fins i tot amb sol. En aquesta estona vam fer un nombre
incomptable de fotos per a intentar atrapar aquell moment màgic. Després vam
baixar del mirador per a visitar l'interior de les ruïnes. Com a curiositat esmentar
que en el recinte es poden veure unes llames que no són oriündes d'aquí, ja que
aquest no és el seu hàbitat habitual, però que van ser portades ja fa uns anys
per a gravar un espot de TV i aquí es van quedar, adaptant-se perfectament al
lloc. A més fan les delícies dels visitants...
Agafem el tren cap a Cuzco, d'allà amb avió a Lima i
de Lima avió a Barcelona.
Ha estat un viatge extraordinari. Una MERAVELLA !!!
Hem vist desert, glaceres, parcs naturals, llacs, poblets
i ciutats, fauna autòctona com llames, vicunyes, guanacs, alpaques i fins i tot hem
vist "ESTROMATÒLITS" .
QUINA EXPERÈNCIA !!! MAI L'OBLIDAREM.
No comments:
Post a Comment