CANTABRIA: SANTANDER, SANTILLANA, COMILLAS I SAN VICENTE

SANTANDER,  SANTILLANA DE MAR, COMILLAS, SAN VICENTE DE LA BARQUERA 

SANTANDER

Santander, capital de la comunitat autònoma de Cantàbria, és una ciutat costanera acollidora i tranquil·la, amb una àmplia badia orientada al sud que ha fet que sigui considera una de les badies més belles del món. Va ser un port principal de les exportacions castellanes durant els segles XVIII i XIX, conserva carrers senyorials, testimonis de l'esplendor de l'època.

Una ciutat moderna, conseqüència en gran part a l'incendi que va tenir lloc al 1941 i que va destruir el seu casc antic. Va haver de ser reconstruït quasi tota la ciutat.  Es caracteritza per estar urbanitzada sobre diferents llomes i tàlvegs, el que fa que tingui carrers empinats, costes i baixades pronunciades, àmplies alberedes, passejos costaners i per haver guanyat terreny al mar en una àmplia zona del centre.

Amb tretze platges en el seu entorn i nombrosos parcs, té en El Sardinero una esplèndida zona residencial amb extraordinàries mansions, entre les quals destaca el Palau de la Magdalena, antiga seu estiuenca dels Reis d'Espanya i avui Universitat Internacional.

La ciutat ofereix esplèndides condicions per al passeig, sigui per la riba del mar- de Cap Major al Sardinero, d'allí a la Magdalena, i d'aquesta cap al centre per l'Avinguda de Reina Victoria contemplant les seves belles platges de sorra fina; sigui en el centre històric, de Puertochico fins a més enllà del Carrer Burgos, alternant la contemplació de edificis nobles amb els aparadors del millor comerç.

Santander és rica en zones verdes- parcs de la Marga i Morales, els jardins de Pereda, La Magdalena. La ciutat ha sabut desenvolupar-se respectant el seu privilegiat entorn natural.

La ciutat engloba una sèrie de visites obligades com són La Catedral, El Palau de la Magdalena, La Plaça Porticada, El Banc de Santander, el Gran Casino del Sardinero, o el ja més moderns Palau de Festivals, d'Exposicions o Esports. Sense oblidar diversos museus com són el Museu de Belles arts, el Museu Marítim del Cantabrico, el Museu de Prehistòria, entre uns altres.

La Catedral

El Banc de Santander

La Plaça Porticada

Gran Casino del Sardinero

Que veure als voltants:

Santillana del Mar, Comillas, Sant Vicente de la Barquera i Picos de Europa

El primer punt d'aquesta ruta és Santillana del Mar, municipi proper a la famosa Cova de Altamira. Ja en direcció a la costa es troba el poble de Comillas. En aquesta localitat es poden trobar tres notables edificis d'estils ben diferents; El Capricho, és una finca d'esbarjo dissenyada per Gaudí per al Marquès de Cometes; El Palau de Sobrellano encarregat pel mateix marquès i finalment a la part alta d'un pujol se situa la Universitat Pontifícia, lloc des d'on es veuen unes magnífiques vistes de la vila.

El Capricho a Comillas

La ruta finalitza a la vila marinera de Sant Vicent de la Barquera on es troben nombroses construccions d'època medieval. La ruta es pot allargar amb la visita als Picos de Europa per gaudir d'uns relaxats dies en contacte amb la naturalesa.

SANTILLANA DEL MAR

  

Santillana del Mar és una de les localitats de major valor històric-artístic d'Espanya i el principal focus d'atenció turística de Cantàbria, la qual cosa la converteix en un dels llocs més visitats i atractius de la regió.

Santillana del Mar, a uns 30 quilòmetres de Santander, és un museu viu d'una vila medieval desenvolupada entorn a La col·legiata de Santa Juliana, encara que la majoria dels seus caserius corresponen a les diverses aportacions arquitectòniques dels segles XIV al XVIII. El conjunt històric-artístic de Santillana no es pot visitar més que a peu.

La vila s'obre camí a través d'una única via, el carrer de Santo Domingo, que aviat es bifurca en forma de “Y”: en la de Juan Infante, que condueix a la plaça de Ramón Pelayo; i la que prenent diversos noms (Carrera, Cantó i del Riu) es dirigeix fins a la Colegiata. A la plaça, de traça triangular, se situen alguns dels edificis més representatius: la casona dels Barreda-Bracho del segle XVIII amb escut i pretensiosa llegenda (avui parador de Gil Blas); les cases De l'Àguila i La Parra; l'Ajuntament; la Torre de Don Borja, aixecada a la fi del segle XIV i que és una de les edificacions més nobles de Santillana, pertanyent al poderós llinatge dels Barreda, on està la Fundació Santillana; i finalment, la Torre del Merino del segle XIV, que és l'edifici més antic, residència fortificada dels Merinos o administradors dels interessos sobirans.
El carrer del Cantó, per la seva banda, presenta un meravellós conjunt de casones dels segles XV al XVII entre les quals destaquen: la casa gòtica (s. XV) de Leonor de la Vega, mare del primer marquès de Santillana, i la dels Vila (coneguda per “la dels hombrones “, per sostenir l'enorme blasó de la façana dos cavallers amb bigoti. Al final del carrer del Cantó se situa la Col·legiata, el monument religiós més important del romànic a Cantàbria.

Aixecada sobre una antiga ermita al segle XII, té planta de tres absis, creuer i tres naus. A la façana principal s'observa un frontó triangular amb imatge de la màrtir, i per damunt, una galeria de quinze arcs emmarcada per tres torres, una d'elles cilíndrica. El claustre adossat a la nau nord, està considerat com l'obra mestra del conjunt, per l'excel·lent talla i decoració dels seus capitells. Però l'autèntic sabor d'aquest  lloc i mil·lenari museu, que és la vila de les tres mentides (perquè Santillana ni és santa, ni plana, ni té mar) és el propi tràfec de les gents que inunden els seus carrers, són les seves balconades sempre florides, és l'encant dels seus racons que ofereixen el got de llet amb bescuit...

A dos quilòmetres de Santillana es troba un altre gran tresor artístic de Cantàbria: les coves de Altamira, universalment reconegudes. Descobertes en 1879 per Marcelino Sanz de Sautuola i la seva filla María, han estat declarades per la UNESCO patrimoni de la humanitat. La cova, d'uns 300 metres de longitud, conté uns 150 gravats, expressió artística de l'home del paleolític. Les pintures són policromes a força de pigments naturals que s'han conservat des de l'edat quaternària; destaquen les figures de bisons i cérvols.

SANT VICENTE DE LA BARQUERA

 Sant Vicent de la Barquera té tots els valors i atractius de l'Espanya Verda: un destacat patrimoni monumental, gran importància històrica, un excepcional mitjà natural, una reconeguda gastronomia i una profunda tradició popular que es reflecteix en les seves diverses manifestacions festives i artístiques.

El seu port pesquer, sobre el qual ha girat el desenvolupament d'aquesta vila continua sent un dels mes importants de la regió.
Sant Vicent de la Barquera es troba en ple cor del Parc Natural de Oyambre, un espai natural protegit de gran valor ecològic integrat per ries, penya-segats, platges, dunes, prades i boscos que alberguen una fauna i flora de gran importància.

Fruit d'un passat esplendorós,  la vila i els seus pobles compten amb un destacat patrimoni monumental declarat com a Conjunt Històric Artístic.

PICOS DE EUROPA / FUENTE DE

Parc Nacional Picos de Europa, uns 700 km2 que es reparteixen entre Cantàbria, Astúries i León, sent el sector més agrest de tota la serralada Cantàbrica. Es tracta d'un immens massís calis, aixecat bruscament sobre les valls circumdants, travessat pels rius Deva, Duje, Cares i Sella, els quals han tallat impressionants goles, compartimentant el territori en tres massissos ben diferenciats: oriental, central i occidental. Des d'un punt de vista geomorfològic, els Picos tenen rellevància mundial pels seus incomparables congosts, les seves formes glacials i, sobretot, el seu modelatge càrstic.

Completen el paisatge de la zona els bells i acollidors pobles que existeixen al peu dels cingles, amb interessants mostres d'arquitectura popular, entre les quals es troben els últims "hórreos" de Cantàbria. 

La millor opció per accedir als Picos de Europa és prendre el telefèric a Fuente Dé, un circ glacial poblat de fagedes, des d'on surt el telefèric que salva un desnivell de 753 metres, i que en pocs minuts arriba a l'estació superior El Cable, on existeix un mirador apuntat al buit per contemplar la vall de Liébana en tota la seva esplendor.