Van ser 18 dies, 14 voltant pel país i la resta a Tokio
Allotjament: Vam combinar l’opció de dormir a "Ryokans"
i els "Minshuku", ambdós d'estil japonès. Els primers més cars amb
mitja pensió, els segons tipus pensió.
http://www.japaneseguesthouses.com/index.htm amb
información sobre els RYOKANS. Alguns de
molt de luxe i
http://www.jpinn.com/ pels MINSHUKU més
baratets.
http://www.jyh.or.jp/english/ per
albergs. Bona opció també, encara que nosaltres finalment no vam utilitzar.
Nosaltres
vam dormir a:
- Tokyo
- Hakone a "Fuji Hakone" http://www.fujihakone.com/. Per repetir, fantàstic !!!
- Takayama a "minshuku
Kuwataniya" http://www.kuwataniya.com/english/
- Shirakawa-go a "Magoemon" Fantàstic.
- Kanazawa a "Murataya ryokan"
- Koyasan al temple de "Shojoshinin"
- L'illa de Miyajima a "Momijiso
ryokan" Fantàstic.
- Kyoto a "MATSUBAYA Ryokan", però jo
recomenaria "Tour club" http://www.kyotojp.com/
que també està a prop de l'estació.
- Nara a "Ryokan Seikan-so" Fantàstic. http://www.nara-ryokanseikanso.com/en/
Preparació: Un cop triada la ruta (la detallo
més avall) vam comprar el JR Pass a una agència de Barcelona, JTB i vam reservar
ràpid l'allotjament, (per no tenir els llocs “barats” plens i haver d’agafar
algun allotjament que ens disparés massa el pressupost). De guies, com sempre, ens
vam emportar la Lonely Planet, molt completa i amb molta informació pràctica.
http://www.japaneselifestyle.com.au/travel/ryokan.html amb més informació del país,
costums, etc
Itinerari: Tokio, Nikko (1 dia des de Tokio),
Kamakura (1 dia des de Tokio), Hakone, Takayama, Shirakawa-go, Kanazawa,
Koyasan, L'illa de Miyajima, El "castell de Himeji" des d'Hiroshima
anant cap a Kyoto, Kyoto, Nara i Osaka.
Transport: Que n’aprenguin els de RENFE !!
Trens puntualíssims, facilíssim reservar seient amb el "Japan Rail Pass" i fins i tot
canviar-lo. Fàcil d’orientar-se, superat el xoc inicial del primer dia.
A l’hora de planificar la ruta que es farà, val la pena mirar els horaris a Hyperdia http://www.hyperdia.com/cgi-english/ on podeu veure tots els canvis que s'han de fer, els horaris, etc.
A l’hora de planificar la ruta que es farà, val la pena mirar els horaris a Hyperdia http://www.hyperdia.com/cgi-english/ on podeu veure tots els canvis que s'han de fer, els horaris, etc.
A http://www.japanrailpass.net/ trobareu tota l'informació dels trens i passes.
Una vegada arribes a Japó el valides i comença a contar. Has de reservar els seients a l'estació (es pot fer d'un cop tots en qualsevol estació) i les reserves t'indiquen l'hora i el vagó.
Un minut davant o darrera significa que no és el teu tren. De vegades és difícil
veure el rètol amb el nom de l'estació en el nostre abecedari (sempre n'hi ha
un, els altres estan en Japonès) i pel minut saps que és la teva estació.
Hi ha dos tipus de passes "Japan Rail Pass" per 7, 14 o 21 dies.
El "green" per trens superiors i el "ordinary" . No es
poden comprar al Japó, s'han de comprar fora del país. A Barcelona es pot
comprar a "SPAIN JTB Viajes Spain S.A". C/Guitard
43-Bis, 2º-3ª i a "Viajes H.I.S.
Madrid S.A." C/Roger de Lluria 44, Planta 8 (Atic) Porta
1.
Tipus
|
Green
|
Ordinary
|
||
Duració
|
Adults
|
Nens
|
Adults
|
Nens
|
7 dies
|
37,800 yen
|
18,900 yen
|
28,300 yen
|
14,150 yen
|
14 dies
|
61,200 yen
|
30,600 yen
|
45,100 yen
|
22,550 yen
|
21 dies
|
79,600 yen
|
39,800 yen
|
57,700 yen
|
28,850 yen
|
Una vegada arribes a Japó el valides i comença a contar. Has de reservar els seients a l'estació (es pot fer d'un cop tots en qualsevol estació) i les reserves t'indiquen l'hora i el vagó.
Menjar: els 3 tipus més menjats per nosaltres
Sushi: el primer que ve al cap al pensar
en menjar japonès. El sushi amb el punt de wasabi eren fantàstics. La tonyina
(el tall otoro, pur jabugo) en format sashimi se’t desfeia a la boca. El
d’ànguila amb una salsa dolça era una delícia. Vaja, per disfrutar amb el sushi
més fresc que hem provat. Era també un plaer anar veient com els preparaven
davant teu, tallant el peix amb precisió de cirurgià.
Ramen: els fideus en la versió ramen són bons,
bé de preu, caldos per acabar-se’ls!
Tempura: també ens va agradar el concepte de
restaurants de tempura. Agafo un dels menús de tempura, i allà a la vista hi
tenim un senyor que va fent tempura i te’ls van portant a la taula a
mesura que es van fent. Arrebossat lleuger i cruixent!
TOKIO
Enorme.
Moltes ciutats en una, massa gran, agobiant a estones, encantadora a altres.
A Ginza passejem per les grans botigues (estil 5ª avinguda de NY) i entrem a l’edifici Sony, aprofitant un dia de pluja. Ensenyen els últims models de cameres, televisors… Prop de Ginza, és curiosa tota la zona de sota la via dels trens a Yurakucho. Travessant el parc Kitanomaru-koen, al nord del Palau Imperial, ens va agradar molt la zona que rodeja el carrer Kagurazawa-dori. Botigues petites amb ambient de barri.
La zona de
Roppongi Hills pot ser una mica maremagnumesca, però té la seva gràcia.
De la zona
est, sens dubte ens quedem amb Asakusa, que té un encant especial. Tant el barri
en si, com el temple de Senso-ji, espectacular. Molta zona de botigues
cobertes, ideal tant per dies de pluja, com per comprar regals varis abans de
marxar. Nosaltres dormíem al mateix barri prop del temple.
A tir de
caminada d’Asakusa, anant per la vora del riu Sumida, pots arribar al Ryogoku
Kokugikan, l’estadi per excel·lència del sumo. Quan hi vam anar no hi havia
combats. Voliem, però no va ser possible, crec que val la pena.
Al mercat de
Tsukiji no vam anar a la subasta de la tonyina per no matinar, però val la pena anar-hi
d’horeta per veure el moviment que hi ha i l'inmensitat que d'aquest mercat de peix. La visita als sushi-bars del mercat és una visita
obligada.
Des de Tokyo ens vam escapar un dia a Kamakura.
Dia de molts temples, important seleccionar. Iniciant a la parada de Kita-Kamakura, recorrem el temple de Engaku-Ji i el Kencho-Ji, conjunt d’edificis, que dona per una bona caminada. Visitem un dels que no tenen tant de nom, el Jochi-ji, més petitó però agradable perquè està enmig del bosc. D’aquí sortim a fer una caminada molt agradable que ens porta fins el del Gran Buda. Una bona ruta pel mig del bosc, amb pujades i baixades, però no especialment exigent. Cosa d’una horeta. El Gran Buda impressiona. Serè, amb un mig somriure, enorme. Recordem la pel·lícula "La volta al món en 80 dies" on en Cantinflas mort de gana es menga una fruita d'ofrena al buda.
I un altre dia cap a NIKKO amb tren a pasar el dia.
Nikko és la ciutat d'entrada al parc Nacional
de NIKKO, més famós pel "Toshogu Shrine", on
està el mausoleu de Tokugawa Leyasu. És un dels temples més
bonics i ja era el centre de "Sintoísme" i també del "budisme"
abans de la seva construcció al 1600.
HAKONE amb tren
Hakone és
part del parc nacional de "Fuji-Hakone-Izu" a menys de 100km
de Tokio. Famós per la seva bellesa natural i pel Mt. Fuji .
Prenem el
tren fins a Odawara i canviem
per anar a Hakone-Yumoto Station
i allà un bus que ens deixa a prop del nostre allotjament.
A l'endemà anem, amb el passe que havíem comprat (Hakone
Free 2-day Pass 3.900 Yen) per visitar tot el parc (vaixells, trens,
telesfèrics, autobusos, etc), prenem el vaixell
pirata que és el primer pas i després la resta. Des de el vaixell veiem
el Santuari Hakone-Jinja amb el
seu gran torii vermell dintre el llac. Es un santuari sintoista. Va ser un dia
magnífic !!!
D'Hakone amb
tren a Takayama.
TAKAYAMA
El tren que
porta de Nagoya a Takayama ja ensenya un
recorregut molt maco, per la vora d’un riu. Una mica de muntanya, molt verd, poblets
i tranquilitat. El poble té tota una part de cases conservades com abans, de
fusta i baixetes. Té un caire molt japonès. N’hi ha moltes que són destil·leries
de sake, amb les seves botigues per comprar-ne. Entrem, pagant, a
la casa Yoshijima-ke que és una casa d’estil tradicional, però espectacular. Ha
sortit com a exemple a moltes revistes d’arquitectura i de decoració. A part
l’han decorat amb molt gust amb pintures modernes. També fem una bona caminada
pel poble seguint una ruta que venia al mapa, travessant temples i cementiris
per acabar al parc del Shiroyama-koen, que és la part del recorregut que ens va
agradar més.
Pel matí, a
primera hora, hi ha un parell de mercats que es situen a la vora del riu…
La clàssica
sortida des de Takayama (i un dels motius nostres per visitar-lo) és el poblet de
Shirakawa-go, encantador poblet de cases amb teulades de palla i d’angle molt
tancat als Alps japonesos. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'ha d'anar amb un bus des de Takayama.
Shirakawa-go
El poble és molt maco, sembla un museu viu al
aire lliure, verd, entre muntanyes. També ens va semblar curiós el fet que no
tenien xemeneies. Els focs que s’encenien al pis de sota per calentar la casa,
portaven el fum cap a dalt enfortint les teulades gràcies al fum.
Vam passar la
nit a un "Gassho Zukuri" que
és l'estil de cases de camp a Shirakawa-go, com la nostra masia catalana.
El recordarem sempre. Val molt la pena passa-hi una nit i desconnectar del món.
I amb tren a KYOTO
I ja menys
monumental i més moderna, ens va encantar el mercat de Nishiki, a cobert (a tenir
en compte per possibles pluges) molt viu i ple de tot tipus de productes
gastronòmics japonesos. També la zona de l’estació de Tokyo de nit. Des de dalt de tot de l’estació
té unes vistes de la ciutat il·luminada
impressionants i molta gent va a sopar (hi tenen una planta
dedicada només a restaurants de ramen). Al vespre, és imprescindible
una visita al barri de Gion, on si tens sort pots veure furtivament alguna
geisha. Una zona encantadora, que et porta a un Japó anterior.
Però
evidentment també hi ha temples. I molt macos, es clar. La zona per
excel·lència dels temples és el barri d’Higashiyama, que dona per passar-hi
tot el dia. Per començar el Ginkaku-ji o "temple de plata", un encant. No és de plata com
indica el nom, però tant les curioses disposicions de sorra com tot l’entorn on
està situat són molt macos. El “camí de la filosofia”, encantadora ruta pel
costat d’un canal, amb arbres a banda i banda i, sorprenentment, poca gent. La
profusió de botigues de souvenirs augmenta fins a arribar a l’últim temple del
dia, el majestuós Kiyomizu-dera, un dels que ha d’entrar a la selecció
de temples a visitar. El temple és enorme, i de fusta, té un bon passeig entre
els arbres, una curiosa zona amb “la pedra de l’amor” i un altre punt
d’atracció turística que és una font amb tres dolls de la que la gent beu i
demana desitjos.
Una altra
zona templística és on està el Kinkaku-ji. El temple d’or, que aquest si que és
d’or. Visita obligada, amb els reflexes del temple sobre el llac. 
temple de Kiyomizu-dera
No gaire lluny hi ha el Ryoan-ji, que a més d’un entorn verd i privilegiat, destaca pel seu jardí zen. Considerat un dels punts àlgids de l’art japonés. Pedres sobre sorra blanca. El zen et diu que vegis només el què hi ha. I són pedres sobre sorra blanca.
Vam anar a
la pesca del "cormoran", va ser distret i molt maco en alguns aspectes, el dels pobres cormorans, gens agradable.
De Kyoto,
vam escapar-nos a Nara amb tren.
Ciutat de
temples, naturalesa i cèrvols campant per tot arreu. 1 horeta de tren des de
Kyoto, caminem una mica i aviat ja apareix el temple del gran Buda.
Travessant primer l’espectacular Nandai-mon, una porta de fusta amb dos
imponents escultures a banda i banda. I pleníssima d’escolars i cèrvols
demostrant-se el seu amor mutu. El Buda està dins d’un temple gegant de fusta i
ell mateix com a escultura no es queda curt. El buda domina la sala, tot i que
hi ha altres estàtues de tamany més que respectable. Un cop et vas allunyant
del Buda pots caminar bastant més tranquil·lament. Arribem al Kasuga Taisha,
varis temples sintoistes pel bosc, amb proliferació espectacular de llanternes
(ha de ser fantàstic quan s’ilumina per la nit). Retornant cap a la ciutat de
Nara (aquesta part és més natura) passem per l’imponent pagoda de 5 pisos, la
segona més alta del Japó. Després ens perdem pel barri de Naramachi, un barri
tradicional de carrers estrets i cases baixes.
KOYASAN
És una de
les tres muntanyes sagrades per excel·lència del Japó. Per arribar-hi, cal agafar un tren i després un cremallera que et puja fins a
dalt i un bus que t’acosta al poble. El recorregut amb el tren és molt maco,
veient com va pujant la muntanya, movent-se cada cop per entorns més verds. El
poble és petitó, tot i que hi ha autobusos per moure’t pels punts d'interès. Arribem
a Koyasan i deixem les bosses al
monestir "shukubo" "Shojoshinin" 清浄心院 on dormirem i fem una bona caminada pel poble. Hi ha molts
temples, com és fàcil d'imaginar, una porta imponent de fusta (la Daimon), etc.
Es combina el verd amb construccions espectaculars com la pagoda Konpon
Daito.
El cementiri "Okunion" (奥之院),a prop del nostre allotjament, és una visita obligada: enorme, amb trossos molt nous i d’altres de més vells, on la molsa es menja les estatues. Enmarcat per arbres altíssims i una llum especial (s’accentua cap al capvespre) que ens dona la sensació que ens sortirà alguna de les criatures del Miyazaki de darrere una tomba.
El cementiri "Okunion" (奥之院),a prop del nostre allotjament, és una visita obligada: enorme, amb trossos molt nous i d’altres de més vells, on la molsa es menja les estatues. Enmarcat per arbres altíssims i una llum especial (s’accentua cap al capvespre) que ens dona la sensació que ens sortirà alguna de les criatures del Miyazaki de darrere una tomba.
Dormir a un
temple "shukubo" (temples on pots dormir) és l’altre experiència. L’habitació és molt gran, el menjar és vegetarià pur "shojin ryori" segons preceptes budistes i l’ambient és de relax, pau i tranquil·litat. A les 6h del matí, la tradicional cerimònia budista per recitar el "sutra" (discursos
donat per Buda als seus disciples) on tots podem prendre part.
Primer els monjos fant les lectures acompanyats de tocs d'una campana
de gran ressonància, després tots nosaltres. Molt i molt interessant !!!
temple de "Shojoshinin" 清浄心院
Vam tindre un
incident amb final feliç
Som 3 matrimonis amics i un de nosaltres, amb els nervis
abans de marxar deixa una motxilla oblidada no sabem on, portava l'insulina i
per tan era molt important trobar-la. Quan s'ha n'adona no sap on l'ha deixat, però demanem ajuda a
un policia i ens sorprèn la facilitat i rapides en trucar pel mòbil i fer un
seguit del que havíem fet. Localitzen la motxilla en una parada del bus, algú
la porta al monestir més proper i d'allà ens la porten a l'estació en qüestió
de minuts.
Quina lliçó d'honradesa
!!! Ja podríem aprendre dels japonesos.
Abans
d'entrar a un temple, sempre s'han de deixar les sabates fora i entrar descalços.
MIYAJIMA amb tren i vaixell des de Hiroshima (10 minuts)
Ens va agradar moltíssim l’illa. I que estigui ple de cérvols té el seu encant, encara que poc salvatges … Hi vam dormir. És extraordinari veure la porta il·luminada i sobretot passejar pel poble sense turistes, que millora molt!
Ens va agradar moltíssim l’illa. I que estigui ple de cérvols té el seu encant, encara que poc salvatges … Hi vam dormir. És extraordinari veure la porta il·luminada i sobretot passejar pel poble sense turistes, que millora molt!
És important
fer coincidir la visita amb la marea alta (caldrà informar-se doncs abans). La
tori, la porta famosa enmig del mar, té encant tant amb marea alta, com amb
mitja marea, però el temple que té davant si que canvia molt. En marea alta, és
preciós, tot rodejat d’aigua. A mitja marea és fang. A més del temple i la tori
i passejar pel poble (petitó, ple de botigues pels turistes), ens va agradar molt fer
la caminada fins el cim del Mont Misen (535 metres que es pugen per un camí de
2’5 km, és a dir bastanta pujada). La primera part la pots fer en un telefèric.
El nostre allotjament estava al peu d'aquest telefèric i vam menjar de
meravella.
A dalt,
vistes molt maques de l’illa en 360 graus i alguns temples. En un hi feien una
cerimònia recitant la pregària puntuada amb tocs de tambor.
Baixant del
Mont Misen, vam aturar-nos una bona estona al temple Daishoin, amb estàtues ben
curioses, una gruta ben fosca i plena d’estatuetes…
HIROSHIMA
No vam fer
nit, vam anar a passar el dia des de Miyajima amb ferry, tarda 10 minuts,
per passejar pel parc de la pau i entrar al Museu de la Pau, que recorda els fets
i les conseqüències (sovint amb imatges i explicacions molt dures) de l’atac
nord-Americà a la ciutat amb una bomba nuclear.
D'Hiroshima
vam agafar el tren cap a Osaka i vam parar pel camí per visitar el castell
de "Himeji", un dels més antics del Japó medieval que encara sobreviu
en bones condicions; ha estat designat com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
en 1993 i és un Tresor Nacional de Japó.
Per acabar
voldria dir que els banys del Japó són una meravella, pots escoltar música,
rentar-te i assecar-te i tot allò que calgui, només premen botons.
L'experiència de dormir en un "Ryokan" o "Minshuku" també és molt especial i crec que no us l'hauríeu de perdre. Et dóna l'oportunitat
de submergir-te en el seu estil de vida. D'entrada has de respectar unes normes que consideren
símbol d'elegancia i distinció:
· T'has de treure les sabates i deixar-les a l'entrada.
· Pel Ryokan camines amb una mena de sabatilles i la "yukata" , una mena de kimono de cotó estampat en blau i
blanc.
·
Al entrar a la habitació, deixes les sabatilles fora i
camines descals pel "tatami".
·
La majoria tenen banys comuns d'estil japonès, on t'has
d'ensabonar assegut en un tamboret petit abans d'entrar al bany. El bany és per relaxar-te.
·
Es dorm sobre un "futon" que et despleguen ells mateixos al vespre.
· Els Ryokans són amb esmorzar i sopar. El sopar consisteix en un festival de productes locals com nosaltres tenim en el nostre turisme rural.
Els preu del "Ryokan" (hotel) oscil·la entre 7.000 i 20.000 yens
per persona amb el menjar inclòs. Els "Minshuku" són la versió barata
(tipus pensió) sense menjar.
Ens hem quedat
amb moltíssimes més ganes de Japó.
A més a més, un viatge al Japó no té perquè ser molt car. El nostre, pel nostre compte, ens va costar menys de la mitat d'un organitzat i ens va resultar fàcil el desplaçament. Això sí, has de portar-lo ben preparat.
No comments:
Post a Comment