TEROL, NAVARRETE, MORA DE RUBIELOS I RUBIELOS DE MORA

Escapada cap a Terol per visitar.

·        Terol

·        Albarracín

·        Mora de Rubielos

·        Rubielos de Mora

Dormim de camí al "RINCÓN DE NAVARRETE"  a Calamocha

http://hotelrincondenavarrete.es/ . Mol recomenable

TEROL

És especialment coneguda pel seus pernils i pel seu art mudèjar, reconegut per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. La seva Festa Major es celebra el dilluns més proper al dia 10 de juliol (Sant Cristòfol), coneguda com la Vaquilla de l'Àngel i caracteritzada per les marxes musicals pels carrers (xarangues), balls nocturns i braus ensogats pels carrers del centre de la vila.

Entre els seus atractius turístics es troben les edificacions mudèjars i modernistes, el mausoleu dels amants de Terol, el centre paleontològic Dinòpolis i una gran riquesa natural. El seu art mudèjar recorda el seu passat multicultural. Els monuments més destacats d'aquest estil són l'Església de Santa Maria, Catedral de la diòcesis de Terol, les torres de El Salvador, San Martí i San Pere, al peu de la qual es troba l'església que té el mateix nom, també d'art mudéjar.

Els amants de terol

Si hi ha una història llegendària que identifica a Terol al món és la dels Amants de Terol. La història es desenvolupa en el Terol del segle XIII, quan la ciutat era una plaça de frontera enfront de les taifes musulmanes de Llevant. Juan Diego Martínez de Marcilla i Isabel de Segura, enamorats des de joves pretenen casar-se, però don Pedro, el pare de la núvia s'oposa per motius econòmics. Ella és una rica hereva i ell és el fill d'una família que amb prou feines compta amb herència. El Marcilla aconsegueix de la família de la núvia un termini de cinc anys per fer fortuna i va cap a la guerra, única manera d'aconseguir-la en aquella època. Mentre, Isabel quedarà esperant-ho a la ciutat.

Va anar passant el temps i a Terol no arribaven notícies del jove cavaller, que després de moltes batalles anava acumulant la fortuna necessària per presentar-se davant la família de la seva estimava i aconseguir el consentiment per a les noces. Ni un sol dels dies que passaven va deixar don Diego de pensar en Isabel, ni la dama va deixar de fer-ho en el cavaller. Davant la falta de noves, el pare de la núvia va pensar a buscar per a la seva filla algun home ric amb qui casar-la i va posar els ulls en don Pedro de Azagra, home poderós i germà del Senyor d'Albarrasí.

Poc abans, Juan Diego de Marcilla, que ja havia aconseguit suficient riquesa a la guerra, es va posar en camí per arribar a Terol en la data que el termini acabava. Aquest mateix dia, les famílies de Azagra i de Segura havien celebrat les noces dels seus fills i quan l'amant creuà amb el seu cavall el portal de la Andaquilla va tenir notícia de les noces. Desesperat, va escalar aquesta mateixa nit la casa dels joves i entrant en les estances de la núvia li va demanar un petó que ella, com a dona casada, li va negar. Davant el dolor que el fet li produeix, don Diego cau mort.

L'endemà, mentre se celebrada el funeral, donya Isabel es va aixecar del seu seient a l'església i es va apropar al cos. Treient el vel que cobria el rostre del Marcilla li va donar el petó que en vida li havia negat. A l'instant va caure morta sobre el cos del seu estimat. Quan la ciutat va tenir notícia dels fets, les seves famílies van decidir enterrar-los junts. Des de llavors, la Història els coneixerà com els Amants de Terol.

Avui poden visitar-se les seves restes, sota unes magnífiques escultures de Juan de Ávalos, en un mausoleu adossat a l'església de Sant Pere.

L'art mudéjar

A mesura que els regnes cristians medievals avançaven als territoris peninsulars ocupats anteriorment per l'Islam, molts dels pobladors musulmans van romandre vivint al territori conquistat. A aquests musulmans se'ls coneix pel nom de mudèjars.
Organitzats en comunitats anomenades "aljames" o "moreries" se'ls permetia seguir practicant la seva religió, tenien cert grau d'autogovern i solien ocupar-se en les tasques agrícoles i en l'ofici de la construcció. Ells van ser els creadors d'un estil peculiar d'arquitectura que es va desenvolupar en els diferents regnes de l'Espanya medieval i que es coneix amb el nom de mudèjar. 

El mudèjar és una simbiosi del romànic i gòtic propis d'Occident i dels elements decoratius més característics de l'arquitectura musulmana. Així, en les construccions mudèjars podem observar elements com l'arc de mig punt o l'ogival propis de la cultura cristiana juntament amb l'ús de les filigranes decoratives a força del maó, material de construcció mudèjar per excel·lència i amb motius de ceràmica vidriada. Tot això, juntament amb la utilització de la fusta en els sostres, són els elements més representatius de l'arquitectura musulmana. Aquest estil arquitectònic, en el qual el decoratiu se superposa en perfecta harmonia amb el merament constructiu, solament es va donar en la península Ibèrica, que va ser el lloc en el qual van conviure durant diversos segles ambdues cultures.

La ciutat de Terol és un exemple dels més representatius que es poden trobar de l'art mudèjar aragonès i espanyol. Tal és així, que el mudèjar terolens va ser reconegut en 1986 per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

Les torres més antigues, Sant Pere i la Catedral, són de mitjan el segle XIII. De similar grandària, la seva decoració és sòbria en comparació de les quals es van aixecar posteriorment i té una clara influència romànica. L'exterior de l'absis de Sant Pere posseeix una gran bellesa i està rematat per uns petits i esveltes torrasses. De la Catedral, declarada Monument Nacional des de 1931, l'element de construcció més significatiu és el seu sostre de fusta amb unes valuoses pintures.

Ja al segle XIV, es van aixecar les torres d'El Salvador i Sant Martín. A la seva construcció se li adjudica una bella i tràgica llegenda d'amor que qualsevol terolens sap explicar. Ambdues són de major grandària que les anteriors i posseeixen una exuberant riquesa decorativa. En elles apareixen ja amb claredat els trets gòtics.

En època renaixentista, sobre el creuer de la Catedral s'aixecarà un bell cimborri mudèjar de gran esveltès. De la mateixa època és la torre de la Mercè en el raval terolens. Tanta importància va tenir per a la ciutat el mudèjar que, quan al començament del segle XX va sorgir el modernisme, inspirat en ell donant lloc al que es coneix com neomudéjar.

ALBARRACÍN
 

Recomenem visitar Albarracin amb "El Andador Visitas Guiadas Albarracín" http://www.elandadoralbarracin.es/

La Ciutat d'Albarracin és Monument Nacional des de juny de 1961. Al desembre de 1996 va rebre la medalla d'or al mèrit en les belles arts. Actualment es troba proposta per la UNESCO per ser declarada Patrimoni de la Humanitat.

MORA DE RUBIELOS

S'ha de donar una volta pel poble i visitar el Castell.

RUBIELOS DE MORA

Localitat situada a la part meridional de la Serra de Gúdar. La població s'estén sobre una plana al costat del riu Rubielos. El seu barri més antic és el del Campanar que s'assenta en un promontori que domina el curs del riu. Rubielos alberga un dels conjunts arquitectònics més interessants de la regió, plagat de cases senyorials i edificis religiosos que es recullen dins d'una muralla en la qual esvelts portals donen pas a l'interior del casc urbà.

·        ESGLÉSIA DE SANTA MARÍA LA MAJOR

·        ERMITA DELS SANTS ABDÓN I SENÉN: Potser la més antiga, datada al segle XV.

·        ERMITA DE SANTA ANA: Construïda durant la primera meitat del segle XVII.

·        ERMITA DE SANTA BÀRBARA: Va sofrir un saqueig durant la guerra civil.

·        ERMITA DELS DESEMPARATS: Realitzada al segle XVII.

·         ERMITA DE SANT ROQUE: Les seves obres van començar en 1652 i van acabar en 1658.

·        ERMITA DEL PILAR: Situada en la qual fos abans casa dels marquesos de Villasegura.

·        ERMITA DEL CALVARI: Les seves obres es van realitzar en 1790, encara que va ser remodelada en 1888.

·        CONVENT DE AGUSTINES: La seva església va ser construïda durant el segle XIV, i va anar durant anys la primitiva parròquia de la població.

·        CONVENT DE CARMELITES CALÇATS: Fundat per la família Navarro en 1607. Destaca la seva església, ara en ruïnes, i el claustre.

·        HOSPITAL DE LA NOSTRA SENYORA DE GRACIA: Construït al segle XVII.

·        EL HOSPITALICO Maçoneria del segle XVII,

·        ARQUITECTURA CIVIL: Les muralles, que van arribar a tenir set portals, actualment conserven solament dos: el del Carmen, que inclou una capella i el de Sant Antón o Sant Antonio, que correspon a un de les torrasses.

·        L'ajuntament està construït en 1571.

·        També el palau del segle XVIII amb façana de maçoneria revocada i ràfec de mitja canya.

·        A més d'una mansió a la Plaça del Carmen restaurada en estil neogòtic.

 

l'Ajuntament