El nom de Marroc
prové de l'antiga capital imperial Marrakech que, en llengua berber significa
la Terra de Déu. Els antics historiadors anomenaven al Marroc com Al-Magrib que
significa Ponent. A dia d'avui aquesta paraula, Magrib, s'ha vingut utilitzant
per nomenar a tota la part nord d'Àfrica. A Marroc no passen els anys, a dia
d'avui, caminant per qualsevol carreró de les medines de les seves ciutats, les
imatges que venen als teus ulls són instantànies que be podien viure els nostres
avantpassats de l'edat mitjana. I és que un viatge al Marroc és un viatge al
passat, des de les seves ciutats imperials fins a la porta del desert passant
per les altes muntanyes, llar del poble berber. De totes maneres si hi ha una
frase que defineixi com és un viatge per aquest país, sense cap dubte és, un
viatge als teus cinc sentits.
El Marroc
és un lloc de grans paisatges, d'inacabable cultura i de gran llegat
històric. Aquesta ruta t'apropa a pobles perduts enmig de paisatges increïbles,
et fa perdre't en els basars de ciutats imperials com Fes o Marrakech i et
convida a despertar-te enmig de la nit i veure cels tan estrellats
que conciliar de nou la son sembla impossible. Aquest viatge al Marroc
ens ofereix contrastos meravellosos: ciutats imperials, deserts, oasis,
muntanyes, berbers, tuaregs...
Itinerari: Barcelona, Tanger, Meknes, Fez, (Mig
Atlas) Errachidia, Erfond, Tineghir (Alt Atlas), Quarzazate, Marrakech,
Casablanca, Rabat.
Vols: Nosaltres vam volar Barcelona - Tanger - Barcelona amb "Royal Air
Maroc"
SEGURETAT
Marroc és un
país segur per a viatjar i la majoria dels seus habitants són gent amable i
honesta.
De tota
manera, els llegendaris “timadors” i oportunistes segueixen sent una part
inevitable de tot viatge al Marroc, sempre amb la idea d’oferir-te els seus
serveis com a guia o els serveis d’algun familiar com a taxista, vendre’t algun
objecte d’artesania,.. De vegades es comporten de manera persistent, però només
caldrà rebutjar-los de forma educada (és més efectiu fer-ho en àrab: lá shukran
"no, gràcies") i donar la sensació de saber on es va i de seguretat o bé
dissimular.
GASTRONOMIA
El plat
nacional, d’origen bereber, és el cuscús, ja sigui de pollastre, de corder o
només de verdures. Se serveix la sèmola recoberta de l’estofat de verdures i
carn.
Altre famós
plat és el "tajine",
un guisat de carn i verdures- que es cuina molt lentament amb carbó vegetal en
un recipient de fang (el tajine, amb plat pla i tapa cònica, d’aquí el seu
nom).
La "harira" és la sopa
marroquina més famosa: un caldo espès a base de carn, llenties, cigrons,
verdures i herbes fresques. És deliciosa. Se sol prendre amb una cullera de fusta
que té una forma bastant peculiar que ens farà riure una estona.
El "Khubz" és el pà del Marroc,
rodó i pla, molt bo, ja que normalment es cuina en forns de llenya.
La fruita,
fresca, és molt bona: taronges, prunes, pomes, dàtils, figues, .. i el iogurt
molt saborós: el veureu en els refrigeradors dels restaurants i cafeteries
disposat en gots de vidre. No dubteu a provar-los.
RIADS
Què és un
riad ?
Són
residències tradicionals del Marroc, situades dins de les medines o ciutat
antiga, principalment a Marrakech, Essaouira i Fes. Per fora tan sols podem
veure una tosca fatxada, però una vegada travessem el llindar descobrim un gran
pati on normalment es troba una font o jardí amb flors. Són palaus petits,
que moltes vegades has estat adquirits per europeus i restaurats. Com és
habitual en la cultura àrab, la bellesa es guarda de portes per a dins.
A la planta
baixa trobem les zones comunes, menjador, alguns salons, i a les parts
superiors les habitacions. Molts d’ells tenen una terrassa dalt on també es pot
esmorzar i prendre el sol.
Són la
millor alternativa per a visitar les ciutats, tranquils, bonics i cèntrics.
Aquesta foto correspon a Riad Slitine, un dels més bonics de Marrakech.
MEKNES
La ciutat
històrica de Meknès va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la
UNESCO al 1996. Un bon lloc per començar a visitar la ciutat vella és la plaça
el-Hedim.
Vam fer un
petit recorregut visitant la Porta de Bab Mansour, les cavallerisses... i
després cap a FEZ
FES
FÈS és la primera de les ciutats
imperials ja que es remunta al s. VIII i sempre ha tingut un paper rellevant en
la història del Marroc. També té una de les universitats més antigues del món.
Fès en realitat té tres parts diferenciades: Fès el-Bali (la part més antiga,
forma el cor de la medina), Fès
el-Jdid (fundada al s. XIII) i la Ville
Nouvelle (construïda pels francesos). Es considera que la medina de Fès
el-Bali és una de les ciutats medievals vives més grans del món, només
comparable a la de Marràqueix, Damasc o el Caire.
Medina de Fès (Fès el-Bali), declarada Patrimoni de la Humanitat
per la UNESCO al 1981.
Perdre's pels incomptables carrerons de la laberíntica
medina de Fès és un plaer per als sentits, apart de sentir-nos transportats a
una altra època. Contractar un guia no és realment necessari, tot i que ens
ajudarà. A l'entrada de la medina, i sobretot a la zona de la porta Bab Bou Jeloud, es troben la
majoria de falsos guies, alguns dels quals mostren actituds agressives
al no acceptar els seus serveis.
Comencem a la porta Bab Bou Jeloud,
l'entrada principal a la medina, i passada la zona de cafès i restaurants,
seguim l'estret carrer Talaa Kebira, tot ple a banda i banda d'infinitat de
llocs de venda amb les coses més inversemblants. Cal anar amb compte amb les
mules i ases, que circulen per aquest carrerons tranportant mercaderies, per a
no ésser aixafats o trepitjats. Quan sentiu el crit Balek! aparteu-vos
perquè indica que hi ha perill a la vista. Baixant per aquest carrer el primer
que es veu és el bonic minaret de la medersa Bou Inania.
Més
endavant, a la dreta, trobem la molt interessant Place an-Nejjarine.
En ella hi ha una font que és preciosa. Al seu costat hi ha un antic funduq
que ha estat restaurat i actualment hostatja el Museu Nejjarine d'art de
la fusta. Les vistes de la medina des de la seva terrassa són
magnífiques.
Continuant pel carrer Talaa Kebira
s'arriba a la medersa el-Attarine.
Agafant el camí de la dreta
s'arriba a la Place as-Seffarine, seguint els murs de la universitat
i mesquita Kairaouine (no visitable pels no-musulmans). En aquesta
plaça hi ha molts artesans del coure. A partir d'aquí es pot tornar al punt
d'inici de l'itinerari tornant pel carrer Talaa Seghir (és de pujada).
Finalment,
qualsevol visita a Fès no ha de deixar passar per alt l'oportunitat de veure
les famoses adoberies de Fès. Per arribar-hi cal agafar un carreró que
surt del costat nord-est de la plaça as-Saffarine i anar seguint els carrers
sense perdre la direcció nord-est i guiant-nos també per l'olfacte, ja que
l'olor de les pells es comença a sentir bastant abans d'arribar-hi. Veure els
enormes bols plens de líquid de nombrosos colors i als homes traginant i
submergint les pells en ells és un espectacle fascinant. Recomanem una visita in
situ de les adoberies. S'hi accedeix per un passatge que baixa des del
carrer principal fins la zona de les adoberies. La visita és guiada per un
encarregat que explica tot el processat de la pell (aquest pot ser de camell,
cabra, vaca o be), des del tintat a l'assecat, a l'hora que veiem les diferents
dependències on es porten a terme cadascuna d'aquestes feines.
Adoberies de Fès
Tot això permet
fer-se una idea de les condicions duríssimes de la feina d'aquests homes, on
tot es fa manualment com fa segles, en unes condicions poc favorables. El preu
d'aquesta interessantíssima visita és un donatiu de 10 Dh per cap i sens dubte
la recomanem.
Sobre la
base d'aquest recorreguts per la medina es pot improvisar i deixar-nos portar pel
nostre instint. Aquí qualsevol racó és interessant i no cal dir que, a la
medina, les oportunitats per comprar qualsevol objecte d'artesania són
infinites.
Fès el-Jdid. Aquesta part de Fès té menys
interès que la medina, però tot i així val la pena dedicar-li ni que sigui una
breu visita.
RUTA
DE LES KASBAH:
AÏT BENHADDOU, VALL DEL DADÈS, GORGES DEL TODRÀ, TINEHIR I MERZOUGA (DUNES
D’ERG CHEBBI)
Vam contractar
una excursió organitzada de 3 o 4 dies, visitant els punts més interessants en
el pas per la “ruta de les 1000 Kasbah”. Va ser un recorregut llarg, però
realment va ser una experiència inoblidable. Visitem:
- Dunes d’Erg Chebbi. Arribem a les magnífiques dunes i se’ns passa el cansament de seguida: el
paisatge és màgic; les dunes canvien de tonalitat a cada segon del taronja al
daurat i d’aquest al vermell, l’extensió desèrtica et deixa sense alè i el
passeig en dromedari és mol emocionant.
- Vall del Todrà. La visita és espectacular, però ens decepciona
una mica veure que s’ha asfaltat una carretera que arriba fins la mateixa gola.
- Tinehir. Sortim de bon matí i visitem un
dels seus palmerals, emplaçat sota una vall adornada per l’antic ksar. Fem una
molt agradable passejada per entre els camps de conreu i penetrem al ksar, la
fortalesa, on ens mostren l’art de telar catifes berbers i passem una estona
molt agradable bevent té amb menta i escoltant històries de la vida diària
bereber.
- Vall del Dadès. Ens aturem a fer
diverses visites pel camí (Ouarzazate, Kelaa M’Gouna-Vall de les Roses-) i arribem
a la Vall del Dadès. És un lloc preciós, amb el contrast de la
terra color argila, el cel blau intens i la fértil vegetació de la vall.
QUARZAZATE
Dormim a
Quarzazate i contractem una
excursió per anar a les dunes tot fent un passeig en dromedari durant la
sortida del sol.
A uns 33km d'aquesta ciutat camí de Marrakech trobem una de les “Kasbash” que cal visitar. Ens trobem encara a 200 kilómetres de Marrakech però aquesta parada és imprescindible per la monumentalitat del paratge.
- Kasbah Aït Benhaddou, és una de
les kasbah més exòtiques i més ben conservades de tot l’Atlas, gràcies als
ingressos per a la restauració i conservació obtinguts per ser escenari de més
de vint pel·lícules, entre elles Lawrence d’Aràbia (1962), La Joia
del Nilo (1985), Jesús
de Natzaret (1977), La última tentació de Crist (1988), La Momia (1999),
Gladiator (2000), Alejandro Magno (2004).
Actualment es troba sota la protecció de la Unesco.
MARRAKECH
Marrakech és una de les ciutats amb més encant del país, amb nombrosos
monuments declarats Patrimoni de la Humanitat, la qual cosa la dota d'un
important interès turístic.
Com sol ser habitual a les ciutats imperials, Marrakech està dividida en
dues zones: el centre, conegut com la ciutat vella, amb la Medina protegida per
bastions de terra vermella i la ciutat nova, fora de les muralles.
És una ciutat activa, famosa pels seus mercats i
festivals, tot i que la seva màgia es troba en el centre de la medina: la plaça
Djemaa el-Fna: immensa, és escenari d’un dels majors espectacles del món i per
aquest motiu ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Durant el dia es poden trobar venedors de fruites seques, sucs de taronja,
tatuadores de henna, cistells de vímet… cap a la tarda apareixen els
encantadors de serps, ballarins, músics de gnaua (música tradicional). Quan cau
el sol, les ombres donen pas a l’encisador espectacle de les paradetes de menjar,
el fum que omple tota la plaça i els seus voltants, l’olor a carn a les brases,
salses picants, cargols i tè, conta-contes, malabaristes, venedors d’herbers
màgiques, … No és possible passejar per la plaça a aquestes hores sense
parar-se a menjar alguna cosa, ja sigui per l’aroma que se’n desprèn com pels
molts cambrers que et conviden a seure a la seva parada. És un dels moments més
encisadors de tot el dia.
L’altre
atractiu de Marràqueix són els seus socs: els carrers laberíntics del nord de
la plaça Djemaa el-Fna són una increíble mostra d’artesania; animats carrers
plens de gom a gom de tota mena de productes (ceràmica, robes de mils colors,
sandàlies i babutxes, catifes, instruments musicals, antiguitats, espècies…).
Passejar sense rumb per aquests carrers és, juntament amb la plaça Djemaa, un
dels plaers tot viatge al Marroc. Recordeu que és imprescindible regatejar molt
i no preguntar un preu si no s’està realment interessat en l’objecte.
Més coses a
veure
La mesquita
Koutoubia i el seu minaret (segle XIII), situada a uns 300 metres d’agradable passeig des de la plaça Djemaa
el-Fna, és un clàssic exponent de l’arquitectura marroquí-andalusí, germà de la Giralda de Sevilla i la Tour Hassan de Rabat és centre espiritual de Marrakech. L’interior de la mesquita
està tancat als no musulmans, com la majoria de les mesquites marroquines, però
la Koutoubia, engalanada pels seus jardins i amb el seu minaret de 70 metres
d’alçada, és preciosa especialment a la caiguda del sol i quan s’il·lumina per
la nit.
El Museu de
Marràqueix, la Koubba Ba’adyin, i la plaça, madrassa i mesquita Ben Youssef es
troben al nord dels socs i mereixen una visita. L’entrada per al museu, Koubba
i madrassa costa 50DH. Si es vol visitar només la madrassa i/o el museu,
l’entrada per cada monument costa 20DH:
- El museu
de Marràqueix es troba en un preciós riad del s.XIX. El pati central, cobert,
està engalanat amb tres fonts i rodejat de galeries amb exposicions temporals.
- Al seu
costat, seguint una mica més cap al nord, l’antiga madrassa (escola teològica
més gran de tot el Magreb) és un dels monuments més importants de tot
Marràqueix. És molt bonica i un lloc molt tranquil i el seu pati central,
descobert, és un tota una delícia.
- Jardí
Majorelle, actualment propietat del modista francés Yves Saint-Laurent, és un
fabulós jardí amb tot de cactus, palmeres, canyes de bambú, l’estanc i la gran
casa de color anyil. És un meravellós refugi del calor del matí, però val la
pena visitar-lo a primera hora, doncs sempre és ple de visitants. L’entrada
costa 30DH. Està una mica allunyat i caldrà agafar un taxi.
- Jardí
Menara, es troba a uns 2km de la mesquita Koutoubia i és molt popular entre els
habitants de la ciutat. És un gran camp d’oliveres, molt tranquil, amb un gran
estanc central dominat per un pavelló que data de 1866. La fotografia és
preciosa però, si no es disposa de massa temps, potser no val massa la pena.
- Tombes
Saadianes, mausoleu fundat pel sultà Mulay Yazid al s. XVI. Consta de dos
edificis separats per un jardinet agradable. A la petita sala central, on es
troba enterrat el sultà, el sostre és de fusta de cedre suportat per dotze
columnes de marbre de Carrara i tota la sala delicadament decorada.
Si es
disposa de temps per visitar el jardí Menara, Majorelle i les tombes saadianes,
recomanem fer-ho en un mateix matí contractant un taxi per a tota la visita
(que no durarà més de dues hores). Nosaltres vam pagar un preu excessiu, 50DH,
perquè vam emprar taxis diferents.
Menjar a Marràqueix és relativament barat i
bo, però tots els establiments de la medina són dedicats als turistes i
l’oferta és sempre la mateixa. El cuscús i el tajine, de pollastre, de vedella
o de verdures són els plats típics del Marroc i els podreu trobar a partir de
40Dh.
I és clar,
sopar a qualsevol de les parades de la plaça Djemaa el-Fna, compartint taula
amb altres comensals. És tota una experiència i molt divertida.
CASABLANCA
Encara que
Rabat és la capital del Marroc, Casablanca és la ciutat més gran i moderna i
esdevé la capital econòmica del país, amb un port molt important que gestiona
quasi el 60% de tot el seu tràfic marítim. La ciutat destaca pels seus
contrastos, ja que es combinen elements propis de qualsevol ciutat europea (les
dones no porten vel i es vesteixen a la manera occidental) amb elements
tradicionals marroquins, com és la gran mesquita de Hassan II, on es reuneixen
molts joves per fer les seves pregàries.
- Mesquita
de Hassan II
És el tercer
monument religiós més gran del món i té un impressionant minaret de 210 m
d’alçada que ja és el més alt del món. Es troba emplaçat guanyant terreny a
l’Atlàntic, cosa que li dóna una imatge molt bonica. Data de 1993 i fou
construït per celebrar el 60è aniversari del rei. Al seu interior s’hi poden
aplegar 25.000 persones i fins a 80.000 a les explanades que l’envolten;
disposa de portes elèctriques, sòl amb calefacció central i una coberta mòbil
que fa que el sostre s’obri o es tanqui totalment. Hi van treballar en la seva
construcció deu mil artesans i es van invertir més de 600 milions de dòlars,
sufragats en gran part per aportacions particulars. Personalment, creiem que
s’hagueren pogut invertir en hospitals, escoles i promoció econòmica, per
garantir la sanitat i l’educació i potenciar el mercat intern; d’aquesta manera
els nois, encara nens, potser no s’amagarien al costat de les rodes dels
camions que van cap a Espanya o no arriscarien la vida en una “patera” per
buscar una futur més amable a l’altra vora del Mediterrà.
Però
l’impressionant monument mereix una visita, sobretot perquè és dels pocs
monuments islàmics obert als no musulmans, al Marroc. És necessari contractar
una visita guiada per veure l’interior i es poden escoltar els comentaris en castellà.
Les visites són del dissabte fins el dijous, a les 9.00, 10.00, 11.00 i 14.00 i
el preu són 120 Dh.
