MARROC المملكة المغربية

El nom de Marroc prové de l'antiga capital imperial Marrakech que, en llengua berber significa la Terra de Déu. Els antics historiadors anomenaven al Marroc com Al-Magrib que significa Ponent. A dia d'avui aquesta paraula, Magrib, s'ha vingut utilitzant per nomenar a tota la part nord d'Àfrica. A Marroc no passen els anys, a dia d'avui, caminant per qualsevol carreró de les medines de les seves ciutats, les imatges que venen als teus ulls són instantànies que be podien viure els nostres avantpassats de l'edat mitjana. I és que un viatge al Marroc és un viatge al passat, des de les seves ciutats imperials fins a la porta del desert passant per les altes muntanyes, llar del poble berber. De totes maneres si hi ha una frase que defineixi com és un viatge per aquest país, sense cap dubte és, un viatge als teus cinc sentits. 

El Marroc és un lloc de grans paisatges, d'inacabable cultura i de gran llegat històric. Aquesta ruta t'apropa a pobles perduts enmig de paisatges increïbles, et fa perdre't en els basars de ciutats imperials com Fes o Marrakech i et convida a despertar-te enmig de la nit i veure cels tan estrellats que conciliar de nou la son sembla impossible. Aquest viatge al Marroc ens ofereix contrastos meravellosos: ciutats imperials, deserts, oasis, muntanyes, berbers, tuaregs...  

Itinerari: Barcelona, Tanger, Meknes, Fez, (Mig Atlas) Errachidia, Erfond, Tineghir (Alt Atlas), Quarzazate, Marrakech, Casablanca, Rabat.

Vols: Nosaltres vam volar Barcelona - Tanger - Barcelona amb "Royal Air Maroc"

SEGURETAT

Marroc és un país segur per a viatjar i la majoria dels seus habitants són gent amable i honesta.

De tota manera, els llegendaris “timadors” i oportunistes segueixen sent una part inevitable de tot viatge al Marroc, sempre amb la idea d’oferir-te els seus serveis com a guia o els serveis d’algun familiar com a taxista, vendre’t algun objecte d’artesania,.. De vegades es comporten de manera persistent, però només caldrà rebutjar-los de forma educada (és més efectiu fer-ho en àrab: lá shukran "no, gràcies") i donar la sensació de saber on es va i de seguretat o bé dissimular.

GASTRONOMIA

El plat nacional, d’origen bereber, és el cuscús, ja sigui de pollastre, de corder o només de verdures. Se serveix la sèmola recoberta de l’estofat de verdures i carn.

Altre famós plat és el "tajine", un guisat de carn i verdures- que es cuina molt lentament amb carbó vegetal en un recipient de fang (el tajine, amb plat pla i tapa cònica, d’aquí el seu nom).

La "harira" és la sopa marroquina més famosa: un caldo espès a base de carn, llenties, cigrons, verdures i herbes fresques. És deliciosa. Se sol prendre amb una cullera de fusta que té una forma bastant peculiar que ens farà riure una estona.

 El "Khubz" és el pà del Marroc, rodó i pla, molt bo, ja que normalment es cuina en forns de llenya.

La fruita, fresca, és molt bona: taronges, prunes, pomes, dàtils, figues, .. i el iogurt molt saborós: el veureu en els refrigeradors dels restaurants i cafeteries disposat en gots de vidre. No dubteu a provar-los.

RIADS

Què és un riad ?

Són residències tradicionals del Marroc, situades dins de les medines o ciutat antiga, principalment a Marrakech, Essaouira i Fes. Per fora tan sols podem veure una tosca fatxada, però una vegada travessem el llindar descobrim un gran pati on normalment es troba una font o jardí amb flors. Són palaus petits, que moltes vegades has estat adquirits per europeus i restaurats. Com és habitual en la cultura àrab, la bellesa es guarda de portes per a dins.

A la planta baixa trobem les zones comunes, menjador, alguns salons, i a les parts superiors les habitacions. Molts d’ells tenen una terrassa dalt on també es pot esmorzar i prendre el sol.

Són la millor alternativa per a visitar les ciutats, tranquils, bonics i cèntrics. Aquesta foto correspon a Riad Slitine, un dels més bonics de Marrakech.

  MEKNES

La ciutat històrica de Meknès va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1996. Un bon lloc per començar a visitar la ciutat vella és la plaça el-Hedim.

Vam fer un petit recorregut visitant la Porta de Bab Mansour, les cavallerisses... i després cap a FEZ

FES

FÈS és la primera de les ciutats imperials ja que es remunta al s. VIII i sempre ha tingut un paper rellevant en la història del Marroc. També té una de les universitats més antigues del món. Fès en realitat té tres parts diferenciades: Fès el-Bali (la part més antiga, forma el cor de la medina), Fès el-Jdid (fundada al s. XIII) i la Ville Nouvelle (construïda pels francesos). Es considera que la medina de Fès el-Bali és una de les ciutats medievals vives més grans del món, només comparable a la de Marràqueix, Damasc o el Caire.

Medina de Fès (Fès el-Bali), declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1981.

Perdre's pels incomptables carrerons de la laberíntica medina de Fès és un plaer per als sentits, apart de sentir-nos transportats a una altra època. Contractar un guia no és realment necessari, tot i que ens ajudarà. A l'entrada de la medina, i sobretot a la zona de la porta Bab Bou Jeloud, es troben la majoria de falsos guies, alguns dels quals mostren actituds agressives al no acceptar els seus serveis. 

Comencem a la porta Bab Bou Jeloud, l'entrada principal a la medina, i passada la zona de cafès i restaurants, seguim l'estret carrer Talaa Kebira, tot ple a banda i banda d'infinitat de llocs de venda amb les coses més inversemblants. Cal anar amb compte amb les mules i ases, que circulen per aquest carrerons tranportant mercaderies, per a no ésser aixafats o trepitjats. Quan sentiu el crit Balek! aparteu-vos perquè indica que hi ha perill a la vista. Baixant per aquest carrer el primer que es veu és el bonic minaret de la medersa Bou Inania.


  Més endavant, a la dreta, trobem la molt interessant Place an-Nejjarine. En ella hi ha una font que és preciosa. Al seu costat hi ha un antic funduq que ha estat restaurat i actualment hostatja el Museu Nejjarine d'art de la fusta. Les vistes de la medina des de la seva terrassa són magnífiques. 






Continuant pel carrer Talaa Kebira s'arriba a la medersa el-Attarine.

Agafant el camí de la dreta s'arriba a la Place as-Seffarine, seguint els murs de la universitat i mesquita Kairaouine (no visitable pels no-musulmans). En aquesta plaça hi ha molts artesans del coure. A partir d'aquí es pot tornar al punt d'inici de l'itinerari tornant pel carrer Talaa Seghir (és de pujada).

  

Finalment, qualsevol visita a Fès no ha de deixar passar per alt l'oportunitat de veure les famoses adoberies de Fès. Per arribar-hi cal agafar un carreró que surt del costat nord-est de la plaça as-Saffarine i anar seguint els carrers sense perdre la direcció nord-est i guiant-nos també per l'olfacte, ja que l'olor de les pells es comença a sentir bastant abans d'arribar-hi. Veure els enormes bols plens de líquid de nombrosos colors i als homes traginant i submergint les pells en ells és un espectacle fascinant. Recomanem una visita in situ de les adoberies. S'hi accedeix per un passatge que baixa des del carrer principal fins la zona de les adoberies. La visita és guiada per un encarregat que explica tot el processat de la pell (aquest pot ser de camell, cabra, vaca o be), des del tintat a l'assecat, a l'hora que veiem les diferents dependències on es porten a terme cadascuna d'aquestes feines.

Adoberies de Fès

Tot això permet fer-se una idea de les condicions duríssimes de la feina d'aquests homes, on tot es fa manualment com fa segles, en unes condicions poc favorables. El preu d'aquesta interessantíssima visita és un donatiu de 10 Dh per cap i sens dubte la recomanem.

Sobre la base d'aquest recorreguts per la medina es pot improvisar i deixar-nos portar pel nostre instint. Aquí qualsevol racó és interessant i no cal dir que, a la medina, les oportunitats per comprar qualsevol objecte d'artesania són infinites.

Fès el-Jdid. Aquesta part de Fès té menys interès que la medina, però tot i així val la pena dedicar-li ni que sigui una breu visita.

RUTA DE LES KASBAH: AÏT BENHADDOU, VALL DEL DADÈS, GORGES DEL TODRÀ, TINEHIR I MERZOUGA (DUNES D’ERG CHEBBI)

Vam contractar una excursió organitzada de 3 o 4 dies, visitant els punts més interessants en el pas per la “ruta de les 1000 Kasbah”. Va ser un recorregut llarg, però realment va ser una experiència inoblidable.  Visitem: 

- Dunes d’Erg Chebbi. Arribem a les magnífiques dunes i se’ns passa el cansament de seguida: el paisatge és màgic; les dunes canvien de tonalitat a cada segon del taronja al daurat i d’aquest al vermell, l’extensió desèrtica et deixa sense alè i el passeig en dromedari és mol emocionant.

- Vall del Todrà. La visita és espectacular, però ens decepciona una mica veure  que s’ha asfaltat una carretera que arriba fins la mateixa gola.

- Tinehir. Sortim de bon matí i visitem un dels seus palmerals, emplaçat sota una vall adornada per l’antic ksar. Fem una molt agradable passejada per entre els camps de conreu i penetrem al ksar, la fortalesa, on ens mostren l’art de telar catifes berbers i passem una estona molt agradable bevent té amb menta i escoltant històries de la vida diària bereber.

- Vall del Dadès. Ens aturem a fer diverses visites pel camí (Ouarzazate, Kelaa M’Gouna-Vall de les Roses-) i arribem a la Vall del Dadès. És un lloc preciós, amb el contrast de la terra color argila, el cel blau intens i la fértil vegetació de la vall. 

QUARZAZATE 

Dormim a Quarzazate i contractem una excursió per anar a les dunes tot fent un passeig en dromedari durant la sortida del sol.

A uns 33km d'aquesta ciutat camí de Marrakech trobem una de les “Kasbash” que cal visitar. Ens trobem encara a 200 kilómetres de Marrakech però aquesta parada és imprescindible per la monumentalitat del paratge.

- Kasbah Aït Benhaddou, és una de les kasbah més exòtiques i més ben conservades de tot l’Atlas, gràcies als ingressos per a la restauració i conservació obtinguts per ser escenari de més de vint pel·lícules, entre elles Lawrence d’Aràbia (1962), La Joia del Nilo (1985), Jesús de Natzaret (1977), La última tentació de Crist (1988), La Momia (1999),  Gladiator (2000), Alejandro Magno (2004). Actualment es troba sota la protecció de la Unesco.

 MARRAKECH 

Marrakech és una de les ciutats amb més encant del país, amb nombrosos monuments declarats Patrimoni de la Humanitat, la qual cosa la dota d'un important interès turístic.

Com sol ser habitual a les ciutats imperials, Marrakech està dividida en dues zones: el centre, conegut com la ciutat vella, amb la Medina protegida per bastions de terra vermella i la ciutat nova, fora de les muralles.

És una ciutat activa, famosa pels seus mercats i festivals, tot i que la seva màgia es troba en el centre de la medina: la plaça Djemaa el-Fna: immensa, és escenari d’un dels majors espectacles del món i per aquest motiu ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Durant el dia es poden trobar venedors de fruites seques, sucs de taronja, tatuadores de henna, cistells de vímet… cap a la tarda apareixen els encantadors de serps, ballarins, músics de gnaua (música tradicional). Quan cau el sol, les ombres donen pas a l’encisador espectacle de les paradetes de menjar, el fum que omple tota la plaça i els seus voltants, l’olor a carn a les brases, salses picants, cargols i tè, conta-contes, malabaristes, venedors d’herbers màgiques, … No és possible passejar per la plaça a aquestes hores sense parar-se a menjar alguna cosa, ja sigui per l’aroma que se’n desprèn com pels molts cambrers que et conviden a seure a la seva parada. És un dels moments més encisadors de tot el dia.

L’altre atractiu de Marràqueix són els seus socs: els carrers laberíntics del nord de la plaça Djemaa el-Fna són una increíble mostra d’artesania; animats carrers plens de gom a gom de tota mena de productes (ceràmica, robes de mils colors, sandàlies i babutxes, catifes, instruments musicals, antiguitats, espècies…). Passejar sense rumb per aquests carrers és, juntament amb la plaça Djemaa, un dels plaers tot viatge al Marroc. Recordeu que és imprescindible regatejar molt i no preguntar un preu si no s’està realment interessat en l’objecte. 

Més coses a veure 

La mesquita Koutoubia i el seu minaret (segle XIII), situada a uns 300 metres d’agradable passeig des de la plaça Djemaa el-Fna, és un clàssic exponent de l’arquitectura marroquí-andalusí, germà de la Giralda de Sevilla i la Tour Hassan de Rabat és centre espiritual de Marrakech. L’interior de la mesquita està tancat als no musulmans, com la majoria de les mesquites marroquines, però la Koutoubia, engalanada pels seus jardins i amb el seu minaret de 70 metres d’alçada, és preciosa especialment a la caiguda del sol i quan s’il·lumina per la nit. 

El Museu de Marràqueix, la Koubba Ba’adyin, i la plaça, madrassa i mesquita Ben Youssef es troben al nord dels socs i mereixen una visita. L’entrada per al museu, Koubba i madrassa costa 50DH. Si es vol visitar només la madrassa i/o el museu, l’entrada per cada monument costa 20DH:

- El museu de Marràqueix es troba en un preciós riad del s.XIX. El pati central, cobert, està engalanat amb tres fonts i rodejat de galeries amb exposicions temporals.

- Al seu costat, seguint una mica més cap al nord, l’antiga madrassa (escola teològica més gran de tot el Magreb) és un dels monuments més importants de tot Marràqueix. És molt bonica i un lloc molt tranquil i el seu pati central, descobert, és un tota una delícia.

- Jardí Majorelle, actualment propietat del modista francés Yves Saint-Laurent, és un fabulós jardí amb tot de cactus, palmeres, canyes de bambú, l’estanc i la gran casa de color anyil. És un meravellós refugi del calor del matí, però val la pena visitar-lo a primera hora, doncs sempre és ple de visitants. L’entrada costa 30DH. Està una mica allunyat i caldrà agafar un taxi.

- Jardí Menara, es troba a uns 2km de la mesquita Koutoubia i és molt popular entre els habitants de la ciutat. És un gran camp d’oliveres, molt tranquil, amb un gran estanc central dominat per un pavelló que data de 1866. La fotografia és preciosa però, si no es disposa de massa temps, potser no val massa la pena.

- Tombes Saadianes, mausoleu fundat pel sultà Mulay Yazid al s. XVI. Consta de dos edificis separats per un jardinet agradable. A la petita sala central, on es troba enterrat el sultà, el sostre és de fusta de cedre suportat per dotze columnes de marbre de Carrara i tota la sala delicadament decorada.  

Si es disposa de temps per visitar el jardí Menara, Majorelle i les tombes saadianes, recomanem fer-ho en un mateix matí contractant un taxi per a tota la visita (que no durarà més de dues hores). Nosaltres vam pagar un preu excessiu, 50DH, perquè vam emprar taxis diferents.

Menjar a Marràqueix és relativament barat i bo, però tots els establiments de la medina són dedicats als turistes i l’oferta és sempre la mateixa. El cuscús i el tajine, de pollastre, de vedella o de verdures són els plats típics del Marroc i els podreu trobar a partir de 40Dh.

I és clar, sopar a qualsevol de les parades de la plaça Djemaa el-Fna, compartint taula amb altres comensals. És tota una experiència i molt divertida.

CASABLANCA

Encara que Rabat és la capital del Marroc, Casablanca és la ciutat més gran i moderna i esdevé la capital econòmica del país, amb un port molt important que gestiona quasi el 60% de tot el seu tràfic marítim. La ciutat destaca pels seus contrastos, ja que es combinen elements propis de qualsevol ciutat europea (les dones no porten vel i es vesteixen a la manera occidental) amb elements tradicionals marroquins, com és la gran mesquita de Hassan II, on es reuneixen molts joves per fer les seves pregàries.

- Mesquita de Hassan II

 És el tercer monument religiós més gran del món i té un impressionant minaret de 210 m d’alçada que ja és el més alt del món. Es troba emplaçat guanyant terreny a l’Atlàntic, cosa que li dóna una imatge molt bonica. Data de 1993 i fou construït per celebrar el 60è aniversari del rei. Al seu interior s’hi poden aplegar 25.000 persones i fins a 80.000 a les explanades que l’envolten; disposa de portes elèctriques, sòl amb calefacció central i una coberta mòbil que fa que el sostre s’obri o es tanqui totalment. Hi van treballar en la seva construcció deu mil artesans i es van invertir més de 600 milions de dòlars, sufragats en gran part per aportacions particulars. Personalment, creiem que s’hagueren pogut invertir en hospitals, escoles i promoció econòmica, per garantir la sanitat i l’educació i potenciar el mercat intern; d’aquesta manera els nois, encara nens, potser no s’amagarien al costat de les rodes dels camions que van cap a Espanya o no arriscarien la vida en una “patera” per buscar una futur més amable a l’altra vora del Mediterrà. 

Però l’impressionant monument mereix una visita, sobretot perquè és dels pocs monuments islàmics obert als no musulmans, al Marroc. És necessari contractar una visita guiada per veure l’interior i es poden escoltar els comentaris en castellà. Les visites són del dissabte fins el dijous, a les 9.00, 10.00, 11.00 i 14.00 i el preu són 120 Dh.